La Universitat de Lleida: Una operació estratègica que va costar 32 milions de pessetes

“La conversió de l’antic Seminari en seu de l’Estudi General va servir per tenir un centre de referència i crear una ciutat universitària lineal i coherent”. Ho afirma Antoni Siurana, que era alcalde de Lleida quan aquest edifici es va convertir en el principal centre universitari de la ciutat i recorda com va ser tot el procés, tant de l’adquisició com de la seua posterior remodelació. “Recordo que quan La Caixa es va quedar l’edifici del Montepio vam prioritzar recuperar l’actual CaixaForum i donar ús al Seminari”, explica Siurana. Llavors van acordar que Paeria i Diputació comprarien l’antic Seminari per cedir-lo a la universitat, mentre que La Caixa facilitaria el crèdit. “L’operació va costar 32 milions de pessetes”, detalla l’exalcalde, que remarca que l’immoble, “malgrat tenir una presència i una estructura i dimensions correctes”, estava construït amb “materials febles i de mala qualitat”. De fet, assenyala que l’interior “estava infestat de coloms” i que al complex hi havia una petita caseta “en la qual vivia un sacerdot que més tard va ser el rector de Torres de Segre”.

Siurana relata que “durant les obres de reforma hi va haver algun problema amb un curs d’aigua subterrani que passa per rambla d’Aragó, és una cosa que s’hauria de tenir en compte si ara es vol soterrar el pàrquing”. També indica que amb el seu germà Víctor, que presidia l’Estudi General, “cada un defensava els interessos de la institució que representava i, encara que ens estimàvem molt, també discutíem”. Destaca que va ser “un encert” del seu germà “col·locar els vitralls d’Àngel Jové a la sala d’actes de l’edifici”, així com recuperar l’escut de l’Estudi General “per donar prestigi històric a la universitat”.