SEGRE

ANÀLISI

CSI lingüístic a Lleida: Un equip de forenses analitza l'ús del llenguatge en el cas d'Helena Jubany i en els atemptats del 17A

La UdL aposta per atansar la disciplina

Sheila Queralt, lingüista forense i professora de la UdL. - ACN

Sheila Queralt, lingüista forense i professora de la UdL. - ACN

Publicat per
LLEIDA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els usos de la llengua amaguen evidències objectives que poden aclarir fets mitjançant el seu estudi. Aquesta és la missió, entre moltes altres, de Sheila Queralt, lingüista forense i professora de la Universitat de Lleida (UdL), que mitjançant l’anàlisi del llenguatge en textos, enregistraments o vídeos, pot aportar proves, en procediments judicials, investigacions policials i fins i tot peritatges privats. 

En aquest sentit, una de les investigacions en les quals aquest tipus d’anàlisi ha estat clau és el cas d’Helena Jubany, l’assassinat de la qual, el 2001, continua envoltat d’incògnites. Vint anys després de la seua mort i de la detenció de Montserrat Careta, malgrat que mai s’ha pogut aclarir l’autoria, els treballs de l’equip de Queralt van permetre demostrar la seua innocència. 

D’aquesta manera, mitjançant la comparació entre els missatges anònims que va rebre la víctima i el material de text que van facilitar els familiars de Careta, l’equip forense va comparar l’ús d’elements lingüístics, com els vocatius o els pronoms interrogatius. 

Segons Queralt, Careta dominava l’ús de la llengua, per la qual cosa la comparació de les característiques lingüístiques va concloure que “era altament probable que Montserrat Careta no hagués estat” l’autora dels anònims.

 Però, llavors, qui? A falta de prou material, els professionals van optar per elaborar un perfil sociolingüístic del possible autor de les cartes. “Observant el text, vam poder determinar que es tractava d’una persona catalanoparlant, per l’ús de la i llatina en les expressions castellanes.”

D’altra banda, en altres casos també és possible analitzar lingüísticament el discurs, com va passar en els atemptats del 17 d’agost del 2017. 

En un dels vídeos presentats durant el judici apareixen els joves responsables dels atemptats, entre ells Mohamed Houli Chemlal, un dels supervivents i acusat en el judici. Aquest va declarar que havia estat coaccionat per tal de preparar els explosius, a més de trobar-se sota els efectes d’alguna substància estupefaent. 

Tanmateix, després d’analitzar la seua interacció lingüística pragmàtica en el vídeo, van observar que es trobaven en un ambient de conservació “espontani, informal i col·loquial entre amics o coneguts”. Queralt recorda una situació “flagrant” en el vídeo, en la qual un d’ells s’emprova l’armilla bomba i l’altre, “en to relaxat”, li diu que se la posi bé. 

A més, destaca que, segons les declaracions de Houli Chemlal, si aquest es trobés sota els efectes de les drogues o l’alcohol, donaria peu a la “llengua de drap” o a una parla incoherent. Casos com aquests demostren fins a quin punt el llenguatge pot convertir-se en una eina d’anàlisi dins d’una investigació. 

Aquest vessant de la lingüística és precisament el que ara es pretén ampliar des de la UdL, en el marc d’una aposta per reforçar la formació en aquest àmbit i atansar l’anàlisi forense de la llengua a estudiants.

tracking