El desnonament de l’anciana va provocar una onada d’indignació que va desencadenar l’avançament electoral. Des del 2024 els lloguers s’han encarit un 7,4% a Lleida i el preu de venda, un 20,7%
Imatge de la manifestació que hi va haver el dia de la vaga general per l’habitatge a Lleida, el passat 11 de novembre. - EUROPA PRESS
Imatge de la manifestació que hi va haver el dia de la vaga general per l’habitatge a Lleida, el passat 11 de novembre. - EUROPA PRESS
Maricarmen Abascal, el dia que va ser desnonada. - JORDI ECHEVARRIA
L’espurna que va encendre Maricarmen
L’espurna que va encendre Maricarmen
L’espurna que va encendre Maricarmen
L’espurna que va encendre Maricarmen
L’espurna que va encendre Maricarmen
Maricarmen Abascal Martín. Aquest és el nom de l’anciana el desnonament de la qual, el passat 26 de setembre per un fons d’inversió, va provocar una onada d’indignació social que va propiciar acampades ciutadanes, la primera vaga general de la història d’Espanya sobre l’habitatge i l’avançament electoral pel qual anirem a les urnes diumenge vinent. La dona, que va morir dies després del seu desallotjament, s’ha convertit en el símbol de la lluita per un habitatge digne, però desafortunadament abans que ella hi va haver moltes altres dones i homes que van perdre casa seua, ja sigui al no poder assumir el cost del lloguer, de la hipoteca o per les pràctiques d’algunes empreses immobiliàries i fons voltor.
I és que l’encariment dels arrendaments, de compra i l’especulació han estat el caldo de cultiu perfecte perquè l’habitatge hagi passat de no estar entre les 5 principals preocupacions de la societat espanyola el 2016 a ser la primera 10 anys després, i que afecta des de joves fins a famílies i ancians. Un problema estructural que, sens dubte, és la pedra angular sobre la qual giren aquestes eleccions, són els comicis de l’habitatge.
Que la principal preocupació dels espanyols sigui l’habitatge no és fútil, les dades són contundents. Si parlem dels lloguers, segons els portals oficials i immobiliaris, el cost s’ha encarit en més d’un 90% de mitjana des del 2016 a nivell estatal, amb Barcelona, Madrid i les Balears com els territoris on més ha pujat i que superen els 1.000 euros per pis.
A nivell català, l’increment és similar, mentre que a Lleida província el creixement ha estat d’entre el 45% i el 65%. I a la capital, de pràcticament el 60%, on el preu mitjà se situa sobre els 500 i els 600 euros. Si ens centrem en aquesta legislatura, la pujada ha estat del 7,4% a la província i del 3,7% a la capital. Els motius varien en funció del territori, però en tots n’hi ha un en comú: hi ha una oferta cada vegada més minvant que provoca que els habitatges que estan al mercat assoleixin uns preus als quals no arriben els salaris actuals.
En el cas de Lleida, aquest últim concepte és clau, ja que l’oferta es troba en mínims històrics, i per cada pis que hi ha al mercat hi ha una mitjana de 66 persones interessades, segons l’Observatori del Lloguer. Per posar remei a aquesta situació, la Generalitat va impulsar les zones tensionades per controlar els preus del lloguer i hi ha 18 municipis a Ponent amb aquesta qualificació. Tanmateix, només en 4 d’aquestes poblacions s’han contingut els preus des de la implantació el 2024: Mollerussa (-9,8%); la Seu d’Urgell (-0,3%); Almacelles (-1,8%) i Alcarràs (0%). D’altra banda, Vielha (+46,2%), Artesa de Segre (+14,4%) i Cervera (+12%) són on més han pujat els preus. Al seu torn, a Lleida l’increment ha estat del 5,9% des que va ser considerada zona tensionada, una consideració que deixarà de tenir a partir del mes de març del proper any.
Quant a la compravenda, malgrat les xifres rècord d’operacions que s’encadenen any rere any, el cost ha pujat proporcionalment. Des de les passades generals, el preu del metre quadrat a la província s’ha incrementat un 20,7% i, a Lleida ciutat, un 25,7%. És la novena capital més barata de l’Estat i la més assequible de Catalunya, però és una de les que han registrat un increment de preus més alt, segons el Col·legi de Registradors.
A Catalunya, la pujada també ha estat notable, un 26,5% des del 2023, mentre que a nivell estatal ha estat encara més, del 36,3%. El Govern central, la Generalitat i els ajuntaments han impulsat mesures amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge fomentant la construcció de pisos protegits, oferint ajuts per pagar l’entrada i adquirint propietats de fons. Tanmateix, totes aquestes polítiques tardaran diversos anys a donar fruits. Mentre no arribi aquest moment, esperem que no sorgeixin més casos com el de Maricarmen.
Preu lloguers a Lleida província
2023
Preu venda a Lleida província
2023
Fer habitatge públic i frenar els abusos
“L’habitatge és un dret, no un bé amb el qual especular”, remarquen els socialistes. Per aquest motiu, “s’ha d’actuar en dos direccions: incrementar decididament l’oferta pública d’habitatge i assequible i intervenir el mercat per frenar els abusos i protegir els inquilins”. Així mateix, també defensen “la regulació dels preus en zones tensionades, la mobilització de sòl públic i la col·laboració entre administracions”. En aquest sentit, recorden que “a Lleida ja impulsem noves promocions de lloguer assequible i la rehabilitació dels barris. L’objectiu és que cap família hagi de destinar una part proporcionada dels ingressos a tenir una llar digna”. Val a recordar que el Govern central va aprovar el 12 de novembre els decrets que suspenien els desnonaments a persones vulnerables sense alternativa habitacional fins a l’any 2031 i que limitaven les compres especulatives de vivenda.2024202420252025
Construir 1 milió de pisos i llei antiokupes
“A Espanya arrosseguem un dèficit d’uns 700.000 habitatges. Davant d’aquesta situació, plantegem facilitar la construcció d’un milió de nous habitatges durant la pròxima legislatura, mobilitzant més sòl, reduint la burocràcia i agilitzant les llicències urbanístiques”, diuen des del PP. També advoquen per “rebaixar l’IVA per als menors de 40 anys que comprin el seu primer habitatge, així com ampliar els avals públics per facilitar l’accés a una hipoteca”. D’altra banda, prometen aprovar “una llei que permeti desallotjar judicialment els ocupants il·legals en un termini de 48 hores”. També assenyala que les administracions “han de donar solucions a les situacions de vulnerabilitat sense traslladar aquesta obligació als ciutadans individualment”. Finalment, proposen impulsar la rehabilitació de vivendes buides i facilitar que els joves puguin quedar-se a viure als pobles.20262026
Setge als pisos turístics i als fons voltor
Els republicans reclamen que Catalunya tingui competències per desplegar una llei d’arrendaments urbans per poder fer “un desplegament efectiu de les seues competències”. També plantegen augmentar el finançament estatal per a habitatge, el traspàs immediat de tots els immobles de la Sareb i del portal estatal Casa 47 a la Generalitat i fer canvis legislatius per promoure la construcció de vivenda assequible. Paral·lelament, suggereixen incrementar el tipus de l’IVA i de l’ITP sobre la compra d’habitatge quan aquest es destini a usos diferents de l’ús habitual, a més d’augmentar al 21% l’IVA als lloguers turístics. Així mateix, també proposa incentius fiscals per a la rehabilitació, la construcció d’habitatge protegit, imposar noves limitacions i obligacions als fons voltor i evitar els desnonaments de les persones vulnerables que no tinguin alternativa habitacional.
Preu lloguers a Lleida ciutat
2023
Preu venda a Lleida ciutat
20232024202420252025
Veto a l’especulació i contractes indefinits
Els Comuns-Front Ampli tenen l’habitatge com una prioritat en el seu programa. Proposen invertir durant 10 anys almenys l’1% del PIB, uns 16.000 milions d’euros, per a la construcció, compra, expropiació, mobilització de pisos buits, cessions i rehabilitació d’habitatges. També advoquen per establir contractes indefinits de lloguer, reduir per llei el seu cost aplicant una rebaixa del 30% de l’índex de referència dels preus i reforçar els mecanismes de control i regulació. Així mateix, també plantegen construir 500.000 habitatges en sòl públic, prohibir la compra que no sigui per viure en zones tensionades i promoure la rehabilitació de 250.000 habitatges cada any sense que això comporti expulsar veïns. Pel que fa als joves, preveu crear una línia d’avals per a la primera compra d’un pis i destinar el 30% de les noves promocions d’habitatge protegit per a menors de 35 anys.20262026
Defensa dels petits propietaris i inquilins
Des de Junts proposen en matèria d’habitatge que “és necessari construir més pisos assequibles, facilitar la rehabilitació i mobilitzar els actius buits”. En aquest sentit, assenyalen que a la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran “la Sareb, controlada per l’Estat, disposa de 1.012 habitatges el 2025, s’han de mobilitzar i facilitar que la Generalitat i els ajuntaments puguin destinar-los a lloguer assequible per a joves, famílies i gent gran”. Els de Puigdemont també remarquen que “defensem inquilins i petits propietaris, amb bonificacions fiscals que incentivin els lloguers assequibles. En casos d’impagament per vulnerabilitat, l’administració ha d’assumir la resposta, sense carregar el cost als petits propietaris”. En aquest sentit, també exigeixen “desbloquejar la llei de Junts contra les okupacions delinqüencials, amb desallotjaments en 48 hores i que ha estat 20 mesos encallada a les Corts en el tràmit d’esmenes pel PSOE, el PP i Sumar”.
L’11N, més protesta que vaga general
La vaga general per l’habitatge convocada el passat 11 de novembre va tenir un seguiment desigual, però no es pot dir el mateix de les protestes en les quals va derivar, que majoritàriament van ser multitudinàries. Aquesta aturada va ser convocada per reivindicar preus assequibles i la pujada de sous per fer front a l’escalada del cost de la vida. A Lleida es van manifestar 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 14.000 segons els sindicats. A les grans ciutats de l’Estat també hi va haver manifestacions massives.
Construcció, regulació o expropiació?
Les patronals i les plataformes ciutadanes han plantejat diverses mesures per solucionar la crisi de l’habitatge. Mentre els promotors i els agents immobiliaris advoquen per promoure la construcció d’habitatge protegit i evitar les contencions de preus, entitats com la PAH o el Sindicat per l’Habitatge advoquen per la regulació dels lloguers per abaixar-ne el preu, no amb l’objectiu de contenir l’augment, que és el que ha passat amb les zones tensionades, així com l’expropiació d’actius a fons voltor i prohibir per llei la compra amb finalitats especulatives.