Torra exigeix a Sánchez disculpes per les “difamacions” sobre els CDR

El president de la Generalitat, Quim Torra, va exigir ahir al cap de l’Executiu central en funcions, Pedro

Sánchez

L’expresident de Croàcia es mostra “preocupat” davant de les condemnes als líders independentistes

El Suprem decidirà passat Reis sobre Junqueras després de la sentència europea d’immunitat

, que demani “perdó” per les “difamacions” abocades al setembre sobre els CDR a compte de la detenció de diversos activistes independentistes acusats de terrorisme per l’Audiència Nacional. Les paraules de Torra van arribar després que el jutge Manuel García Castellón hagi decretat llibertat sota fiança per a cinc dels set empresonats. “Difamació rere difamació, durant dies i dies vaig ser i vam ser acusats d’emparar la violència. Celebro que els empresonats del 23 de setembre surtin d’una presó en la qual no haurien d’haver entrat mai. Molts han de demanar perdó. I el primer que ho ha de fer ha de ser el president Sánchez”, va sentenciar Torra.

Montserrat Vinyet, advocada d’Alexis Codina, un dels CDR que han estat alliberats, va subratllar que l’Audiència Nacional admeti ara que les substàncies precursores que van utilitzar els investigats “no són en si mateixes explosius” i va vincular-les al treball com a restaurador del seu defensat. També el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, es va pronunciar sobre la posada en llibertat dels CDR assenyalats com a terroristes i va advertir, després de la seua sortida de la presó, que “som un poble oprimit, menyspreat i discriminat”. “El més greu és que part de la societat no se n’adona”, va lamentar l’empresari.

D’altra banda, l’expresident de Croàcia Stjepan Mesic ha enviat una carta a Sánchez per traslladar-li la seua “preocupació” davant de les “condemnes draconianes” que els han estat imposades pel Tribunal Suprem als líders independentistes. Mesic, que en la seua missiva admet que el referèndum de l’1-O “no era legal a Espanya”, afirma, no obstant això, que els catalans “només van expressar la seua opinió”. Mesic, que es confessa “reticent” a intervenir en assumptes interns d’altres estats, subratlla tanmateix que la situació catalana pot tenir “repercussions” i “deteriorar encara més les relacions entre Madrid i Barcelona”, a banda del “posicionament internacional” d’Espanya. Mesic, que es va reunir el mes passat amb el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, va presidir aquesta república exiugoslava entre els anys 2000 i 2010.

En un altre ordre de coses, Tsunami Democràtic va reaparèixer dijous en el concert de Sant Esteve al Palau de la Música després de l’acció fallida durant el partit del FC Barcelona contra el Reial Madrid del passat dia 18. Al final de la funció del segon dia de Nadal, mentre s’interpretava El Cant de la Senyera i Els Segadors, diversos membres del cor van desplegar una gran pancarta amb l’emblema d’aquesta plataforma independentista. Els assistents van desplegar nombroses ensenyes independentistes i senyeres i van cridar “independència” i “llibertat”.

Per la seua part, el líder al Parlament de JxCat, Albert Batet, va descartar ahir una escissió a l’espai conformat per la coalició de Carles Puigdemont, el PDeCAT i la Crida Nacional per la República a compte del procés de reorganització en el qual aquestes formacions estan immerses. “Hi ha tres comuns denominadors molt potents i importants, i això és la millor base per construir un projecte polític. És el moment de poder construir-lo entre tots i posar en solfa aquest espai, que demostra una gran potència perquè són mons molt complementaris, i junts són guanyadors perquè abracen un ampli espectre de la societat catalana”, va explicar, alhora que va subratllar que “el com no és el problema”. No obstant, va evitar pronunciar-se sobre si creu que el PDeCAT s’ha de dissoldre.

El PP recorre per expulsar Torra del Parlament El PP va presentar davant de la Junta Electoral Central (JEC) un recurs contra la decisió de la Junta Electoral de Barcelona de no privar a Torra del seu escó com a diputat al Parlament, cosa que li impediria continuar exercint com a president. L’organisme electoral barceloní va rebutjar suspendre’l perquè la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que inhabilita Torra per no treure llaços als edificis del Govern quan l’hi va exigir la JEC a causa de la imminència de les generals de l’abril, no és ferma. No obstant, els populars addueixen que la interpretació feta per la Junta de Barcelona de la normativa és “obertament contrària a la llei”. El 3 de gener vinent decidirà la JEC sobre aquesta qüestió, i també sobre els escrits del PP i Cs que exigeixen que s’impedeixi al líder d’ERC, Oriol Junqueras, recollir la seua acta com a eurodiputat a l’haver estat inhabilitat pel Suprem en la sentència del procés. D’altra banda, i a l’espera del posicionament de l’Advocacia de l’Estat sobre la situació de Junqueras després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seua immunitat, diversos mitjans van avançar que el Suprem no s’hi pronunciarà fins passat Reis. Això podria retardar més la investidura de Pedro Sánchez (més informació a la pàgina 18).