La Fiscalia recorre el tercer grau dels nou presos de l'1-O i demana que tornin a presó
Diu que la Generalitat vol "alterar" la condemna amb la seua política penitenciària
Els set presos de Lledoners despleguen una pancarta a favor de l'amnistia just després de sortir de la presó amb el tercer grau
La Fiscalia de Barcelona ha recorregut aquest dilluns la concessió del tercer grau als presos de l’1-O, i demana de suspendre la semillibertat d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa mentre els jutges valoren la decisió.
En els nou recursos, consultats per Europa Press, la Fiscalia basa la seua petició en les sentències del Tribunal Suprem (TS) que ja van tombar la primera progressió a tercer grau de tots ells, de les quals diu que segueixen vigents, i sosté que "no pot obviar-se l’extrema gravetat dels delictes comesos".
Els Jutjats de Vigilància Penitenciària 1 i 5 –encarregats de Wad-Ras (Barcelona) i Puig de les Basses (Girona), i de Lledoners (Barcelona)– decidiran si aquest recurs suposa suspendre automàticament el tercer grau, o bé si el mantenen fins estudiar l’assumpte, la decisió final del qual correspondrà al Tribunal Suprem (TS).
El grau penitenciari de tots els reclusos es revisa cada sis mesos, i en aquesta segona concessió –que la Generalitat va anunciar a finals de gener–, el Servei de Classificació va destacar que tots han passat "entorn dels tres anys interns en centres penitenciaris", i tots havien complert o anaven a complir una quarta part de la condemna pocs dies després de la proposta de semillibertat.
Tot i així, la Fiscalia assenyala de nou en el seu recurs el percentatge de compliment de la condemna, que veu insuficient hagin o no assolit la quarta part, i critica que no es pot "utilitzar la progressió a tercer grau en fases tan inicials de compliment de la pena, com és el cas, com una manera d’alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu efectiu compliment."
QUE ASSUMEIXIN EL DELICTE
També critica que no han canviat els "trets de personalitat directament relacionats amb l’activitat delictiva" perquè han admès els fets pels quals van ser sentenciats i les seues conseqüències, però mantenen que va ser una actuació legitima i no han admès que siguin un delicte.
Respecte al seu tractament, retreu de nou que no han seguit un programa específic per a persones condemnades per sedició, i creu que no poden progressar a tercer grau mentre no ho facin "assumint que el que va fer i per la qual cosa va ser condemnat és un delicte, comprenent que per assolir les finalitats que pretén, legítimes a la Constitució, no hi ha cap altra via que la de la modificació legislativa per les vies legals."
El fiscal afirma que els factors positius que recull la proposta de les presons per concedir la semillibertat no són suficients, i creu els paràmetres que calculen factors de risc en presos no es pot aplicar a condemnats per sedició perquè inclou factors com la drogoaddicció o la falta d’estudis.
"Si l’intern patís aquests dèficits mai hauria pogut cometre el delicte pel que està condemnat, ja que mai no hagués assolit el càrrec de responsabilitat necessari per cometre'l", argumenta.
"El democràtic no és imposar la voluntat pròpia aprofitant-se de la situació de poder que s’ostenta convertint la seua voluntat en llei, sinó acatar les lleis i si no es comparteixen, el procurar canviar-les pels cursos legals i democràtics,", i assegura que no estan condemnats per la seua ideologia sinó per la falta de respecte a les lleis democràtiques, en paraules del recurs.
L’escrit del fiscal afirma que "no hi ha una voluntat superior del Parlament per sobre del mandat Constitucional, que és precisament la que sustenta a les institucions autonòmiques de Catalunya", i remarca que han negat que hi hagués violència durant el procés independentista, al contrari del que afirma la sentència que el va condemnar.
"TRACTAMENT PENITENCIARI PRIVILEGIAT"
L’escrit retreu a la Generalitat "el degoteig cronològicament mesurat" de propostes de permisos o progressió de grau per als presos de l’1-O, dels que qüestiona que es proposin alhora per a tots ells.
L’atribueix a una política penitenciària "dirigida no tant a la seua rehabilitació sinó directament a l’objectiu d’alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu efectiu compliment", i considera que la nova proposta de semillibertat posa en evidència el desacord de l’administració amb la sentència.
En una referència velada a Forcadell, retreu "el trasllat injustificat d’un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària" segons la zona on tingui competències cada Jutjat.
"Els òrgans de l’administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia, sotmetent la seua sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent", critica amb referència a l’administració penitenciària de la Generalitat.
Sosté que la decisió en juliol de 2020 de retirar-los el 100.2 –els permetia sortir entre setmana per treballar o fer voluntariat– "va haver de ser el far que il·luminés tota l’actuació de l’administració penitenciària posterior al mateix", que ha continuat proposant permisos i progressió de grau per als presos de l’1-O.
