Les claus de la nova llei de Memòria Democràtica

El compromís de l’Estat en la recerca de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista i l’estudi de possibles vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983 són algunes de les claus de la nova llei de Memòria Democràtica que aprova aquest dijous el Congrés dels Diputats.

El projecte de llei tirarà previsiblement endavant en finalitzar el ple d’aquest dijous amb el mateix text aprovat en comissió, ja que no s’han incorporat noves esmenes. El govern espanyol va aconseguir reunir els suports parlamentaris suficients per aprovar aquesta norma després del pacte subscrit amb EH Bildu i malgrat l’abstenció d’ERC, però la nova llei de memòria naix sense un consens social ni polític ampli.

Durant el debat en el ple, hi ha hagut retrets creuats entre els grups de dreta i d’esquerra per les víctimes d’ETA i el franquisme, i els representants de Podemos, EH Bildu i ERC han arribat a abandonar l’hemicicle a l’inici de la intervenció de Vox. Tant partits d’esquerra com ERC com bona part de les víctimes del franquisme consideren que la llei és insuficient, mentre que la dreta i polítics de la Transició com l’expresident socialista Felipe González critiquen sobretot el pacte entre el govern espanyol i EH Bildu.

El projecte de llei busca mantenir el record de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a través dels principis de "veritat, justícia i reparació", així com fomentar el coneixement d’aquelles figures individuals i col·lectives que van fer possible la Transició, segons assenyala el text.

A més, pretén avançar respecte a la llei de Memòria Històrica aprovada el 2007, durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, que va incloure un reconeixement a les víctimes i la retirada de símbols de la dictadura, però no va establir la recerca de desapareguts com a política d’Estat, alguna cosa que sí fa la llei de Memòria Democràtica.

Aquests són els deu principals aspectes de la llei de Memòria Democràtica, que entrarà en vigor el proper mes de setembre, després de la seua aprovació en el Senat i la seua publicació en el BOE:

1. L’ESTAT ASSUMEIX LA RECERCA DE PERSONES DESAPAREGUDES

La llei estableix de forma expressa que la recerca de les al voltant de 114.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura correspondrà a l’Administració General de l’Estat, sense perjudici de les competències d’altres administracions públiques.

Per a això, l’Estat elaborarà un mapa de localització de persones desaparegudes i crearà un banc estatal de l’ADN de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura per poder comparar perfils genètics en la identificació de restes. La llei preveu a més un cens estatal de víctimes amb els noms d’aquelles persones mortes i de les supervivents que expressin el seu consentiment exprés.

2. EL RÈGIM FRANQUISTA ES DECLARARÀ IL·LEGAL

La llei declara il·legal tant el règim franquista com els tribunals franquistes, així com la nul·litat de totes les seues condemnes. Aquesta nul·litat donarà dret a obtenir "una declaració de reconeixement i reparació personal" a les víctimes del franquisme, que és una altra de les novetats que recull la llei.

3. PREVALENÇA DEL DRET INTERNACIONAL DAVANT LA LLEI D’AMNISTIA

La nova norma no deroga la Llei d’Amnistia de 1977, que assegura que va ser un instrument a favor de "la reconciliació i la construcció d’una societat democràtica avançada", però subratlla la necessitat de "garantir el dret a la veritat de les víctimes de greus violacions dels drets humans o del dret internacional humanitari, així com les oportunes formes de reconeixement i reparació".

Per això, estableix que totes les lleis espanyoles, inclosa la d’Amnistia, s’interpretaran i aplicaran de conformitat amb el Dret Internacional, especialment el Dret Internacional Humanitari, "segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables".

4. ESTUDI DE VULNERACIONS DE DRETS HUMANS DE 1978 A 1983

Entre les disposicions de la llei figura la polèmica esmena pactada entre el govern espanyol, EH Bildu i Más País per crear una comissió que estudiï vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983 a persones que hagin lluitat "per la consolidació de la democràcia" i que assenyali "possibles vies de reconeixement i reparació".

Prèviament, el PSOE i Unidas Podemos havien recollit en les esmenes parcials pactades de forma conjunta la designació d’aquesta comissió amb l’espai una mica més delimitat en el temps, des de 1978 fins el 31 de desembre de 1982.

Amb l’ampliació temporal dels treballs de la comissió s’inclou l’any d’inici dels GAL, l’organització terrorista dedicada a la guerra bruta contra ETA, i el primer any de govern de Felipe González, però fonts del govern espanyol han aclarit que els casos concrets a analitzar els determinarà la mateixa comissió.

5. UN FISCAL DE SALA INVESTIGARÀ VIOLACIONS DE DRETS HUMANS

D’altra banda, la llei preveu la creació d’un Fiscal de Sala per a la investigació de violacions de dret internacional i de drets humans durant el cop d’Estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest fiscal impulsarà a més els processos de recerca de víctimes dels fets investigats per aconseguir la seua deguda identificació i localització.

6. DEFINICIÓ DE VÍCTIMA

La llei considera víctima aquelles persones que hagin patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscapte de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins l’entrada en vigor de la Constitució de 1978. Entre les víctimes, la llei inclou els morts i desapareguts com a conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura, però també els exiliats, les persones LGTBI, els nens adoptats sense consentiment dels seus progenitors, així com les llengües i cultura basca, catalana i gallega, entre altres casos.

Les víctimes tindran dret al "reconeixement i reparació integral" per part de l’Estat, així com al "rescabalament" dels béns confiscats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura.

A més, es declararà el 31 d’octubre com a dia de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, i el 8 de maig com a dia de record i homenatge als homes i dones que van patir l’exili com conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura.

7. EL 'VALLE DE LOS CAÍDOS' ES DIRÀ VALL DE CUELGAMUROS

La llei contempla la creació d’un inventari estatal de llocs de memòria democràtica entre els quals hi haurà l’actual Valle de los Caídos, que passarà a denominar-se Vall de Cuelgamuros i donarà a conèixer les circumstàncies de la seua construcció i el seu significat "a fi d’enfortir els valors constitucionals i democràtics".

Aquí només podran quedar-s'hi les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra i es resituaran aquelles restes que ocupin un lloc preeminent al recinte, com passa amb el cas de José Antonio Primo, que després de l’exhumació de Francisco Franco és l’única tomba individual que hi ha.

A més, la llei declara extingida la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos, de qui depèn el monument administrat temporalment per Patrimoni Nacional, i establirà un nou marc jurídic aplicable a aquest lloc.

8. ACCÉS GARANTIT A LA INFORMACIÓ PÚBLICA DELS ARXIUS

La llei garanteix el dret a l’accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el cop d’Estat de 1936 i la Transició fins l’entrada en vigor de la Constitució de 1978. A més, els arxius i documentació del govern de la dictadura que estiguin en poder d’entitats privades o persones físiques, en particular els referits al cap d’Estat, s’incorporaran al centre documental de la memòria històrica de Salamanca o a l’arxiu de l’organisme públic que es determini de forma motivada.

9. ACTUALITZACIÓ DELS CONTINGUTS EDUCATIUS

A fi de difondre el coneixement de la història i la memòria democràtica espanyola i "la lluita pels valors i llibertats democràtiques", la llei estableix l’actualització dels continguts curriculars per a ESO, FP i Batxillerat per reflectir la "repressió que es va produir durant la guerra i la dictadura".

10. SUPRESSIÓ DE TÍTOLS NOBILIARIS DURANT LA GUERRA I DICTADURA

La llei suprimeix un total de 33 títols nobiliaris i grandeses d’Espanya concedits entre 1948 i 1978, entre ells el de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola.