Les víctimes dels atemptats del 17A pateixen "sofriment silenciós continuat"

La presidenta de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (Uavat) i psicòloga forense, Sara Bosch, ha explicat que, cinc anys després dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, les víctimes pateixen "un sofriment silenciós continuat", convertint-se en persones més grises, vulnerables, insegures i acostumades a evitar situacions.

En una entrevista d’Europa Press, Bosch ha assegurat que les víctimes "eviten viatjar, anar a zones turístiques, a centres comercials o fins i tot asseure’s a una terrassa per minimitzar situacions on hi pot haver risc". "En moments com aquests, quan hi ha aniversaris de l’atemptat, les sensacions es reviuen i es torna a recordar, moment en què els afectats tenen angoixa i insomni. Aquests cinc anys, si els preguntes als afectats el temps que ha passat, et diran que va ser ahir. El temps per a ells es va congelar el 17 d’agost de 2017", ha recalcat.

En un primer moment, les víctimes o familiars de víctimes tenen afectacions psicològiques i trastorns per estrès posttraumàtic, per la qual cosa necessiten ajuda de professionals per posar en marxa "un mecanisme de supervivència i seguir amb la seua vida".

Bosch ha recomanat les persones amb vivències d’aquest tipus que busquin a un professional expert en trauma i que es deixin assessorar, perquè és l’única manera de prevenir: "Sobretot que continuïn enfocant-se en les coses boniques de la vida, que n’hi ha moltes, que no les deixin de veure. Això només és la creu de la moneda, però hi ha una cara també, i que es recolzin en la gent que els estima, que segueixin actius i que es deixin ajudar".

SENTÈNCIA I INDEMNITZACIONS

La sentència penal reconeix 350 persones com a víctimes, i que el 30% estan representades per una acusació particular –20% per l’associació 11-M i el 10% per altres advocats–, mentre que el 70% restant només estan representats per la Fiscalia: "No sabem si saben que estan en la sentència penal, potser ningú no els ha informat".

Bosch ha afirmat que hi ha dos vies per aconseguir indemnitzacions: la via administrativa, que l’única competència administrativa per indemnitzar les víctimes és el Ministeri d’Interior, i la via penal.

Per aconseguir una indemnització administrativa s’han de fer tràmits a partir de la unitat mèdica de la Direcció General de Suport a Víctimes de Terrorisme del Ministeri, que els fan revisió per veure les lesions i veure si deriven directament de l’atemptat: "Moltes vegades els diuen que ells no són als llistats aportats per la Generalitat, que no estaven en la trajectòria de la furgoneta, o que no han aportat un informe fet el mateix dia de l’atemptat".

D’altra banda, per la via penal s’aconsegueixen les indemnitzacions amb una sentència ferma, encara que les víctimes hauran de tornar a fer el tràmit i la unitat mèdica tornarà a valorar les lesions i proposarà una quantia econòmica: "En la victimització primària de l’atemptat, s’afegeix la victimització secundària i les pedres al camí, la sensació que les víctimes no importen i que només es fa politiqueig", ha criticat Bosch. Ha manifestat que en la sentència hi ha noms i lesions, però ha lamentat: "No són noms en una sentència, són vides. L’atemptat ve, ens destrossa a tots, ens paralitza, però després no tenim por, tornem a caminar per les Rambles, la vida segueix. Jo entenc que no podem anar amb por, però hem de revisar els protocols i fer autocrítica per millorar les coses".