Cinc anys de la tragèdia del 17-A

Catalunya reviu avui una de les seues jornades més tristes, la que va causar un comando jihadista que va acabar amb la vida de setze persones a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, entre elles la d’un nen la família del qual estava molt lligada a Llimiana. A més, 140 persones van resultar ferides, però l’Audiència Nacional reconeix 355 persones afectades per no només per lesions físiques sinó també per danys psicològics, en la sentència en la qual ha condemnat els membres del comando que van sobreviure. A dia d’avui, la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme, entitat que assessora afectats per terrorisme, no ha aconseguit contactar amb unes 250 d’elles per comunicar-los que la resolució els ha reconegut.

Del total de víctimes, només 130 rebran indemnitzacions, amb un import que l’Estat xifra en 7,2 milions d’euros.El judici es va allargar durant 32 sessions entre el novembre del 2020 i el febrer del 2021: la sentència de l’Audiència Nacional va imposar penes de 53, 46 i 8 anys de presó a Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza, però després d’un recurs va rebaixar les condemnes més altes en 10 anys cada una, havent ja fixat un límit màxim de compliment de 20 anys de presó.Cap d’ells no ha estat condemnat pels assassinats a les Rambles de Barcelona –en el qual un membre del comando va envestir mortalment quinze persones amb una furgoneta llogada i va matar un altre home apunyalant-lo– i el passeig marítim de Cambrils perquè el tribunal considera que no van participar ni van estar al corrent d’aquests atacs. El conductor de la furgoneta va morir abatut pels Mossos d’Esquadra quatre dies de l’atropellament després d’una persecució contra rellotge en un camp de Subirats, mentre que els autors de l’atac a Cambrils van ser abatuts en la fugida després de l’atemptat.Chemlal i Oukabir van ser condemnats pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius, i estralls en temptativa de caràcter terrorista, a banda de 29 delictes de lesions per imprudència greu. El tribunal va considerar que els acusats no tenien intenció de matar amb l’explosió del 16 d’agost de la casa d’Alcanar, que allotjava material explosiu que anava a ser utilitzat per atemptar.

Dos membres del comando van morir en la deflagració.Ara les parts poden portar el cas al Tribunal Suprem amb un nou recurs. Les tres defenses del cas ja han anunciat els seus recursos de cassació i també ho han fet tres acusacions: una que representa mossos ferits, una que representa el pare del nen assassinat pels atemptats –veí de Rubí però vinculat a la localitat de Llimiana– i una altra d’una altra víctima. El camí judicial del cas podria continuar, si les parts ho promouen, amb un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional

L’ajuntament ha convocat un acte institucional al Pla de l’Os de las Rambles. L’alcaldessa, Ada Colau, encapçalarà la comitiva, en un acte en què també participaran el president del Govern, Pere Aragonès, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. En representació del Parlament hi acudirà la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, i no la presidenta suspesa Laura Borràs.

Diverses associacions ciutadanes de víctimes d’organitzacions terroristes s’han desmarcat i han convocat un homenatge i a les víctimes i un acte de protesta paral·lels.A Cambrils, l’homenatge serà demà davant del Memorial per la Pau, el punt en el qual la matinada del 18 d’agost del 2017 es va perpetrar l’atac que va acabar amb una morta, 7 ferits i cinc terroristes abatuts. El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, el lleidatà Josep Maria Estela, va afirmar ahir que el que va succeir en els atemptats de Barcelona i Cambrils “ha servit per tirar endavant accions de prevenció i detecció i de coordinació entre cossos policials” per evitar que una mica així torni a ocórrer. “Els responsables dels atemptats no venien de fora.

Havien crescut a casa nostra i formaven part de la nostra societat, i hi va haver un procés de radicalització que no vam saber detectar”, va dir en una entrevista a NacióDigital. Va recordar que Catalunya manté l’amenaça terrorista en un nivell 4 sobre 5. Estela, que en el moment dels fets era el cap de la regió policial de les Terres de l’Ebre, va afirmar que l’explosió en un habitatge d’Alcanar un dia abans de l’atemptat a Barcelona els va fer sospitar i que, a mesura que passaven les hores, “es reforçava la possibilitat que allà passava una cosa relacionada amb la fabricació d’artefactes explosius”.Interpel·lat per si el Cos Nacional d’Intel·ligència (CNI), la Policia Nacional o la Guàrdia Civil van amagar informació sobre l’imam de Ripoll, va sentenciar que “això els ho haurien de preguntar a ells”, encara que va negar que la policia catalana tingui aquesta percepció.

Finalment, Estela va posar de relleu “les eines de coordinació” com el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l’Europol i l’Eurojust.