Traslladen a presons basques als excaps d'ETA Txapote i Parot

Institucions Penitenciàries ha acordat el trasllat a presons del País Basc dels exdirigents d’ETA Francisco Javier García Gaztelu, Txapote, condemnat per una desena d’assassinats, entre ells el de Miguel Ángel Blanco, i de Henri Parot, que va complir les tres quartes de la seua condemna el 2020. Juntament ambaquests dos acostaments, la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries i el Departament d’Igualtat, Justícia i Polítiques Socials del Govern Basc han autoritzat el d’uns altres onze reclusos, tots ells a centres penitenciaris d’Euskadi.

Txapote, que des de fa més d’un any compleix pena a la presó madrilenya d’Estremera, ha passat a segon grau o règim ordinari. Va ingressar a la presó el 15 de desembre de 2005 i compleix una condemna acumulada de 30 anys per assassinats, atemptat i segrest, entre d’altres.

Va ser cap militar d’ETA i està considerat de la línia dura de la banda. Acumula penes que superen els 500 anys de presó per, entre altres assassinats, els de Miguel Ángel Blanco; Fernando Buesa i el seu escorta, Jorge Diez Elorza; Fernando Mújica; Gregorio Ordóñez; José Luis López de Lacalle; i dos guàrdies civils a Sallent de Gállego (Osca).

Henri Parot, actualment a la presó de Lleó, va ingressar a la presó el 7 d’abril de 1990 i compleix una condemna acumulada de 41 anys per assassinats, homicidis, atemptats, organització terrorista, col·laboració amb banda armada, estralls, falsificació i tinença d’explosius i armes. La seua detenció a Sevilla va suposar un rellevant cop en la lluita contra ETA perquè ostentava la prefectura dels comandos itinerants o Argala, que portaven actuant durant dotze anys i havien comès una vintena d’atemptats amb gairebé 40 morts i més de 200 ferits.

A més, Henri Parot va donar nom el 2006 a l’anomenada "doctrina Parot", amb la qual el Tribunal Suprem va donar resposta a un recurs d’aquest pres que va suposar l’allargament de l’estada a presó dels terroristes. Set anys després, l’octubre de 2013, la Justícia Europea la va anul·lar i van ser excarcerats 63 etarres.

L’AVT LAMENTA LA NOVA "ONADA" D’ACOSTAMENTS

L’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) lamenta aquesta nova "onada" d’acostaments d’etarres, "entre qui es troben alguns dels més sanguinaris", i recorda que ja només queden 45 presos fora de les presons del País Basc i Navarra. "Assassins en sèrie com Henri Parot o Txapote compliran el que els quedi de la condemna en presons a prop de les seues famílies, sense haver mostrat gens de penediment ni haver col·laborat amb la justícia mai," assegura en un comunicat l’AVT, que reconeix que aquesta decisió "ha estat un nou cop" per a les víctimes. Un altre dels etarres traslladats és Jon Bienzobas Arretxe, qui es trobava a la presó de Dueñas (Palència) i qui compleix condemna, entre altres causes, per l’assassinat el 1996 del president del Tribunal Constitucional, Francisco Tomás i Valent.

Així mateix, de la presó d’El Dueso (Cantàbria) serà traslladat Manex Castro Zabaleta, que es va desmarcar de l’activitat terrorista i va passar a segon grau. Va ser condemnat a 44 anys de presó per la seua participació en l’atemptat que el desembre de 2008 li va costar la vida a l’empresari Ignacio Uría, entre altres delictes. Óscar Celarain Ortiz, actualment a la presó de Sòria, complirà la seua pena en una presó d’Euskadi. Membre del comando Argala, va ser condemnat a 50 anys de presó, juntament amb Txapote i altres membres de la banda terrorista per l’assassinat del regidor d’UPN José Javier Mujica a Leiza (Navarra).

Juan Manuel Inciarte Gallardo és un altre dels que seran traslladats. Va ingressar a la presó el 2009 després de ser detingut a Mèxic i compleix 30 anys de condemna per l’assassinat el 1983 d’un tinent i un caporal de la Policia i de la dona d’aquest últim, que estava embarassada. Igualment, passarà a una presó basca Félix Alberto López de Lacalle, àlies Mobutu, que va ser detingut a França el 2004 i, després del seu pas per la presó al país gal, compleix una condemna de 30 anys a Espanya des de 2016 per l’assassinat de tres guàrdies civils comès el 1980.

L’ETARRA QUE VA TRENCAR LA TREVA D’ETA

Juan Luis Rubenach Roiz, actualment a El Dueso, també serà atansat a Euskadi i és l’autor material de l’assassinat a Madrid del tinent coronel Pedro Antonio Blanco el gener de 2000, amb el qual la banda terrorista va trencar la treva trampa que havia declarat quinze mesos abans. Mentrestant, Eider Pérez Aristizabal, que també serà traslladat a Euskadi, va ser condemnat el 2005 a 8 anys de presó per la seua pertinença al comando Sugoi d’ETA, enllaç a Galícia d’un altre comando del qual formava part Alicia Sáez de la Cuesta, que va intentar assassinar el 2001 al llavors president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga. A més, l’Audiència Nacional també el va condemnar a 75 anys de presó com a responsable de l’atemptat contra un mosso d’esquadra el 2001 a Roses (Girona).

Aitor Aguirrebarrena, traslladat des de la presó de Villabona a Astúries, va ser condemnat a 75 anys de presó per la seua participació en l’atemptat comès el 20 d’agost de 2000 a Sallent de Gállego (Osca) en què van morir dos guàrdies civils i a 33 anys per l’assassinat del funcionari de presons Máximo Casado Carrera el 22 d’octubre de 2000 a Vitòria. També va ser condemnat a 23 anys de presó per l’explosió en juliol de 2000 d’una furgoneta bomba al costat del quarter de la Guàrdia Civil d’Agreda (Sòria), que va causar ferides a una dona i nombrosos danys, i a 31 per l’atemptat comès el 10 de setembre d’aquell any en una discoteca de Deba (Guipúscoa).

Des de Zuera (Saragossa) serà atansat al País Vasco Jon Igor Solana Matarrán, quie compleix condemna, entre altres accions terroristes, per la seua participació en l’assassinat el 9 d’octubre de 2000 a Granada del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Andalucía Luis Portero García de dos trets amb una pistola. A més, serà traslladat des del centre penitenciari de Logroño Ismael Berasategui Escuder, integrant del comando Behorburu, que va ser condemnat el 2009 a catorze anys de presó per preparar i col·locar a l’aeroport de Màlaga el 26 de juliol de 2001 un cotxe-bomba, que finalment no va explotar en ser desactivat. Finalment, serà atansat José Antonio Zurutuza Sarasola, que és a presó des del 13 de desembre de 2007 i compleix una condemna de 30 anys per assassinats.