Cruïlla independentista

De Junts pel Sí per forçar la independència de Catalunya de forma immediata a dividits sense aparences que hi hagi independència a curt termini, tret d’un imprevist cataclisme polític a nivell espanyol i internacional. Aquest és el gran canvi que hi ha hagut en els principals actors de l’independentisme en els cinc anys que han transcorregut des de la Diada prèvia al referèndum de l’1 d’octubre a la d’avui, just quan també es compleixen deu anys des que va assumir el protagonisme de l’Onze de Setembre amb grans manifestacions, quan fins llavors era una jornada marcadament institucional. I és que la Diada del 2012 va viure la primera gran concentració organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i secundada per totes les forces sobiranistes.

En la del 2017, també multitudinària, van participar tots els membres d’un Govern integrat per membres de Junts pel Sí, la llista unitària amb què Convergència, ERC i altres partits, amb el suport de l’ANC i Òmnium, s’havien presentat a les eleccions al Parlament del 2015 amb l’objectiu explícit de fer possible la declaració de la independència. Faltaven menys de tres setmanes per a l’1-O i la reclamació unànime va ser la de poder votar en el referèndum que l’Estat havia declarat il·legal. Al final es va votar, malgrat la repressió policial, i després va arribar l’aplicació del 155, la detenció de part dels líders del procés, la marxa a l’estranger d’altres i noves eleccions.

En les concentracions de les Diades de 2018, 2019 i 2021 (el 2020 no n’hi va haver per la Covid), les tensions eren evidents, però tots van acabar participant-hi. Aquest any ja no és així. Les diferències han pesat més que el teòric objectiu comú.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar el dia 2 que no hi acudiria, i tampoc hi aniran els consellers d’ERC ni la majoria de la cúpula del partit. La raó és que considera que la convocatòria de l’ANC va en contra dels partits, ja que el manifest diu que “s’ha acabat esperar res” d’aquests i que “el poble” ha de prendre la iniciativa. ERC va instar a canviar-lo, a la qual cosa l’ANC s’ha negat.

En canvi, tots els consellers de Junts per Catalunya hi assistiran, alineant-se així amb l’Assemblea. D’alguna forma, la Diada serveix com a via d’escapament de l’enfrontament entre els dos socis: el Govern no es trenca però cada un va pel seu costat, malgrat que Esquerra insti la seua militància a mobilitzar-se. I, mentrestant, la CUP prioritza els seus propis actes abans que la manifestació de l’ANC.

Amb aquest panorama, el recompte dels participants no només serà motiu de controvèrsia entre les forces independentistes i les constitucionalistes, sinó també entre les primeres.