Lula comença a netejar de militars el Govern en un clima de desconfiança

El president del Brasil, Luiz Inácio Lula dona Silva, ha començat a netejar de militars el Govern, en un moment de desconfiança amb alguns sectors de les Forces Armades després de l’intent colpista de bolsonaristas radicals del 8 de gener.

En els seus primers vint dies de mandat, el dirigent progressista ha prescindit dels serveis d’uns 140 militars que treballaven en òrgans vinculats amb la seguretat i l’administració de la Presidència.

La sortida d’aquests militars es venia produint des de la investidura de Lula, però s’ha accelerat a partir de l’assalt a les seus de la Presidència, el Congrés i el Tribunal Suprem per part de milers de seguidors de l’exgovernant ultradretà Jair Bolsonaro.

DESMILITARITZAR EL GOVERN

Dimarts, el Govern de Lula va dispensar 40 militars que treballaven en l’administració del Palau de l’Alvorada, la residència oficial de la Presidència.

Entre dimecres i dijous, li va tocar el torn a una vintena que exercien diversos càrrecs en el Gabinet de Seguretat Institucional (GSI), responsable per la protecció de la vida del president.

Aquest canvi de paradigma en relació amb el pes de les FF .AA. en el Govern, que amb Bolsonaro, un capità retirat de l’Exèrcit, van adquirir un espai de poder no vist des dels temps de la dictadura (1964-1985), entra dins dels plans de Lula per desmilitaritzar l’administració pública.

Segons dades oficials, el nombre de militars, actius o de la reserva, ocupant càrrecs civils va saltar des de 2.765 el 2018, un any abans que Bolsonaro arribés al poder, fins els 6.157 el 2020, dels quals a prop de la meitat són càrrecs "comissionats" que el nou Govern pot substituir a curt termini.

Despolititzar les casernes és l’altre gran desafiament, el qual ha adquirit un sentit d’urgència des del violent atac a les institucions del 8 de gener que buscava enderrocar Lula i tornar al poder a Bolsonaro.

Las Fuerzas Armadas, com a institució, es van mantenir fidels a la Constitució i a Lula, en la seua condició de comandant suprem, encara que el Govern sospita de la participació d’alguns pocs militars en els actes colpistes, que pretén castigar "sense importar la patent".