Els EUA abaten el globus de la Xina i detecten un segon artefacte sobre l'Amèrica Llatina

El departament de Defensa dels EUA va abatre ahir el globus xinès al qual acusava d’“estar espiant llocs estratègics” sobre aigües de l’Atlàntic davant la costa de Carolina del Sud, segons va informar el Govern nord-americà. Poc abans del succés, l’Administració Federal d’Aviació nord-americana va restringir l’activitat als tres aeroports del país ubicats a la zona per la qual sobrevolava l’artefacte per “iniciatives de seguretat nacional”. Així mateix, es va reportar la presència d’un avió dels guardacostes i dos de les forces aèries nord-americanes sobrevolant la costa dels estats de Carolina del Nord i del Sud, en línia amb la trajectòria que s’esperava que seguís la sonda.

Segons va informar el mateix president dels EUA, va ser ell mateix qui va donar l’ordre per a l’atac sobre l’aparell. En declaracions als mitjans poc abans d’abatre’l, simplement es va limitar a afirmar que el seu Govern se “n’estava encarregant”. El globus va ser albirat per primera vegada dimarts passat volant a una gran altitud sobre zones de l’estat de Montana, on es troba un dels tres camps de sitges de míssils nuclears existents en territori nord-americà, un objectiu potencial per a l’espionatge xinès.

L’artefacte ha anat creuant el país fins a la costa est, on ahir es va endinsar a l’Atlàntic, on finalment va ser abatut. Alts càrrecs del Pentàgon havien advertit del risc d’abatre l’aparell sobre terra pel perill que les restes causessin danys.L’abatiment del globus va coincidir amb l’albirament per part del departament de Defensa dels Estats Units d’una segona sonda espia xinesa que estaria sobrevolant l’Amèrica Llatina, malgrat que no es va especificar a quina zona va ser localitzada. Mitjans nord-americans van apuntar que l’artefacte podria haver estat detectat a Puerto Rico.La presència de l’artefacte a l’espai aeri nord-americà ha desencadenat una crisi diplomàtica entre ambdós potències que va motivar la suspensió del viatge que el secretari d’Estat, Antony Blinken, tenia previst fer a la Xina.

Per la seua banda, el gegant asiàtic va assegurar que aquesta visita “mai” no s’havia confirmat.La troballa coincideix també amb un acord assolit entre Washington i Manila que permetrà als EUA ampliar la seua presència militar a les illes, en un moviment dissenyat per enviar un missatge dissuasiu a Pequín per frenar accions agressives a Taiwan i el mar del Sud.

Biden enviarà per primera vegada a Ucraïna míssils de llarg abast

Ucraïna rebrà de part dels EUA, aliat de l’OTAN, armament de llarg abast. El Govern nord-americà va anunciar ahir que entregarà a Kíiv els esperats míssils GLSDB, coets de precisió capaços d’assolir objectius a 150 quilòmetres de distància i que són fabricats per la companyia Boeing.

Aquests míssils permetran a Ucraïna tallar el proveïment de les tropes russes. Feia dies que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, provava de convèncer els aliats perquè enviessin míssils de llarg abast, després d’aconseguir que diversos països europeus acceptessin enviar-li carros de combat. I, mentre la situació al front es mantenia relativament estable i sense grans avenços, Rússia i Ucraïna van anunciar un intercanvi de presoners de guerra que va permetre el retorn de seixanta-tres russos i cent setze ucraïnesos.

En el grup d’ucraïnesos alliberats hi ha un total de 87 soldats de les forces armades.