Torna a fracassar una moció de censura de Vox que només serveix per donar aire al Govern

La segona moció de censura de la formació ultradretana Vox contra el president del Govern, Pedro Sánchez, liderada per l’economista Ramón Tamames, va fracassar ahir al Congrés tal com estava previst. Va aconseguir només 53 vots a favor, els del partit d’Abascal i un ex de Cs. Però més enllà del resultat d’una iniciativa que des del minut 1 estava abocada al fracàs, el debat va servir per insuflar oxigen a la coalició de Govern, que arribava debilitada després de setmanes de revessos i desacords, i perquè el Partit Popular marqués distàncies amb Vox (vegeu el desglossament).

L’últim a prendre la paraula va ser Tamames, que després de lloar la “valentia” de Vox per convidar-lo a liderar la moció, va abocar dures crítiques contra els dirigents dels partits al considerar que havien convertit el debat al Congrés en un “míting electoral”. En aquest sentit, va lamentar “la tornada a les dos Espanyes” d’una manera “molt pitjor que el 1936” i va acusar el Govern d’“utilitzar” les dones “com si fossin moneda de canvi” i va arribar a evocar la reina Isabel la Catòlica, que al segle XVI “ja tenia més poder que el mateix rei”.Va censurar especialment la intervenció del portaveu socialista, Patxi López, a qui va convidar a prendre Cafinitrina per evitar problemes de cor. El portaveu socialista va asseverar durant la seua intervenció que la moció deixa clar que “el futur” del PP “està en mans de Vox” ja que “són el mateix, defensen el mateix i el seu futur és el mateix”.

López també va fer una ferma defensa de la llei de Memòria Democràtica que Tamames va criticar a l’assegurar que a la Guerra Civil no hi va haver “dolents ni bons”. “En cap història i en cap relat el dictador Franco no pot deixar de ser el dictador”, va asseverar. L’oportunitat que li havia brindat Vox amb la moció la va aprofitar també el cap del Govern, Pedro Sánchez, amb un discurs, de nou ahir, en què va reivindicar la gestió, l’ambició i la valentia del seu gabinet de cara a prolongar un cicle de polítiques progressistes i per advertir de l’acostament entre el PP i la formació de Santiago Abascal.

La moció de censura de Vox contra el Govern de Pedro Sánchez ha evidenciat la nova relació entre el PP d’Alberto Nuñez Feijóo i la formació de Santiago Abascal, en la qual els dos partits es desmarquen del seu adversari, però eviten un enfrontament frontal com en l’etapa de Pablo Casado. Durant el debat al Congrés, els d’Alberto Núñez Feijóo, l’absència del qual a l’hemicicle va ser molt criticada, van justificar la seua abstenció assegurant que els populars no votarien a favor “per respecte als espanyols” ni en contra per respecte al candidat. Així, la portaveu parlamentària del PP, Cuca Gamarra, amb molts miraments amb Tamames, va apel·lar al centre moderat i va demanar eleccions anticipades –les que no va arribar a reclamar dimarts el candidat– per posar fi a la “lamentable aventura” del “sanchisme”.

Així els populars van optar per passar del no i el “fins aquí hem arribat” defensat per Casado en l’anterior moció, a desmarcar-se dels d’Abascal, però sense entrar en el cos a cos i sense donar resposta a l’oferta del partit d’ultradreta de fer creu i ratlla, quan estem ja en precampanya de cara a les eleccions municipals i els dos partits podrien haver-se d’entendre després dels comicis del 28 de maig.A Génova, la lectura és que aquesta iniciativa, estèril, no canvia el repartiment de vots entre blocs, encara que resta serietat a Vox, la qual cosa pot inclinar la balança a favor del partit de Feijóo.Amb tot, Gamarra no va dedicar més enllà d’uns minuts al principi i al final del seu discurs de mitja hora a parlar de la moció de censura. La secretària general del Partit Popular va centrar la seua intervenció en les crítiques habituals del seu partit al Govern. El va acusar de tenir com a guia de conducta “l’engany permanent als espanyols” i es va preguntar “què quedarà del PSOE després del sanchisme”.