SEGRE

ALIANÇA ATLÀNTICA EFEMÈRIDE

L'OTAN compleix 75 anys entre tensions

Celebra el seu aniversari entre crides a la unitat i amb la invasió d'Ucraïna com a teló de fons

Stoltenberg demana als 32 aliats solidaritat amb Kíiv i més inversió en Defensa

Jens Stoltenberg i la ministra d’Exteriors belga, Hadja Lahbib, ahir en la cimera de l’OTAN.

Jens Stoltenberg i la ministra d’Exteriors belga, Hadja Lahbib, ahir en la cimera de l’OTAN. - EUROPA PRESS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’OTAN va celebrar ahir el 75è aniversari amb una crida a la unitat, en un moment especialment tens per la invasió russa d’Ucraïna i la guerra entre Israel i Hamas. L’Aliança Atlàntica, que va nàixer al començament de la Guerra Freda com un pacte de seguretat col·lectiva firmat entre dotze països contra la Unió Soviètica, es troba actualment en un moment d’expansió, marcat per l’escenari geopolític turbulent en el qual Rússia roman com una de les seues principals preocupacions. En una cimera a la seu de l’OTAN a la qual van acudir els ministres d’Exteriors dels Estats membre, el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va apel·lar a la unitat i va destacar que el tractat de protecció mútua ha garantit la “seguretat” dels aliats durant “els llargs anys de la Guerra Freda”. Va afegir que la seua associació ha ajudat a “posar fi a dos conflictes ètnics brutals als Balcans” i que l’OTAN ha estat “en la primera línia de lluita contra el terrorisme”.

Stoltenberg va reconèixer que la invasió russa d’Ucraïna ha marcat “un punt d’inflexió” i que, des d’aleshores, l’Aliança ha reforçat la seua “defensa col·lectiva”. “L’OTAN ara és més gran, més forta i està més unida que mai”, va dir, abans de recordar que l’organització ha passat de 12 a 32 membres des de la seua creació el 1949. En l’últim any, Finlàndia i Suècia s’han adherit a l’Aliança, en una decisió impulsada pel conflicte amb Rússia.Davant de les queixes de l’expresident dels EUA Donald Trump pel cost de mantenir l’organització, Stoltenberg va reivindicar que els aliats europeus estan “invertint més” en Defensa, i va subratllar que és “essencial” un repartiment “just” de la càrrega financera. “No crec en una Amèrica aïllada, sinó en una Amèrica i Europa juntes a l’OTAN, perquè així som més forts que mai”, va subratllar, abans de defensar que fa falta augmentar el suport militar a Ucraïna. En aquest sentit, va insistir en l’objectiu que els aliats inverteixin el 2% del PIB en Defensa. El 2023, Espanya va destinar a la despesa militar l’1,24% del seu PIB, el que va situar com el tercer país de l’OTAN que menys proporció del PIB va invertir en defensa.El ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Dmitró Kuleba, va insistir a reclamar-li l’enviament de míssils Patriot. “Salvar vides ucraïneses en depèn”, va afirmar. L’alt representant de la UE per a Exteriors, el lleidatà Josep Borrell, va assegurar que “hem d’augmentar el suport” a Kíiv, perquè, va afirmar “l’actual no és suficient”.

El Kremlin acusa l’Aliança de ser un “instrument de confrontació”

El Kremlin va acusar ahir l’OTAN de ser un “instrument de confrontació” a Europa al servei dels EUA i va advertir que les relacions entre ambdós estan especialment deteriorades a causa de la “implicació” dels països aliats en el conflicte bèl·lic a Ucraïna. “L’OTAN continua demostrant la seua essència, ja que va ser concebuda com una aliança, configurada, creada i dirigida pels Estats Units com un instrument de confrontació, especialment al continent europeu. I sobre això continua complint la seua funció”, va assegurar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que va afegir que l’Aliança Atlàntica “no contribueix en cap cas a la seguretat, predictibilitat i l’estabilitat de la seguretat al continent”.Després d’afirmar que les relacions entre Moscou i l’OTAN “pràcticament han derivat ara un nivell de confrontació directa”, el portaveu de la presidència russa va negar que el Kremlin tingui plans d’atacar països membres de l’Aliança Atlàntica.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking