Els EUA reprendran l’ajuda militar a Ucraïna, que accepta un alto el foc de trenta dies

Les autoritats d’Ucraïna van anunciar ahir el seu vistiplau a la proposta dels Estats Units per a un alto el foc provisional de 30 dies, prorrogable amb el beneplàcit de les parts i subjecte a “l’acceptació i aplicació simultània” per part de Rússia.

Delegacions dels dos països van mantenir un encontre durant més de nou hores a Jidda (Aràbia Saudita) després del qual van coincidir en la importància d’“iniciar un procés cap a una pau duradora”, i per això Kíiv s’ha obert a acceptar una proposta dels Estats Units, per bé que Washington haurà de traslladar a Moscou que “la reciprocitat és la clau per assolir la pau”.

Paral·lelament, les autoritats dels Estats Units es van comprometre a reprendre “immediatament” l’intercanvi de dades d’Intel·ligència i assistència de seguretat amb Ucraïna sobre la situació bèl·lica en el marc de la invasió russa, segons es desprèn d’una declaració conjunta publicada per la Presidència ucraïnesa.

D’altra banda, les delegacions d’Ucraïna i els Estats Units van abordar també la importància de les tasques de socors i assistència humanitària durant el període d’alto el foc, inclòs l’intercanvi de presoners de guerra, l’alliberament dels civils detinguts i la tornada dels menors ucraïnesos desplaçats per la força a Rússia.

El d’ahir va ser el primer encontre d’alt nivell entre representants dels dos països des de la discussió davant de les càmeres que va mantenir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, i el vicepresident J. D. Vance, a la Casa Blanca el 28 de febrer.

Ahir mateix, Ucraïna va llançar l’atac més intens amb drons contra Rússia de la guerra, en el qual van morir almenys tres persones, en un intent de pressionar Moscou perquè accepti la treva aèria.

Sánchez garanteix a Díaz que no hi haurà minva en la despesa social

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va garantir ahir a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que el nou full de ruta per arribar abans de 2029 al 20 per cent del PIB en despesa en defensa no suposarà cap mena de minva en la despesa social. Sánchez va traslladar aquest missatge a Díaz en la reunió d’unes dos hores que ambdós van mantenir al Palau de la Moncloa per analitzar la seguretat europea i la necessitat d’incrementar la despesa en defensa.

Així mateix, el Govern central va recordar que demà dijous té previst informar el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, i les altres formacions, excepte Vox, de les possibles mesures per millorar la defensa i la seguretat a Europa i l’impacte de la nova política de seguretat dels Estats Units, entre altres assumptes.

Von der Leyen pressiona per superar el 3 per cent de despesa en defensa

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va avisar ahir que Europa vivia fins ara en un moment de “dèficit de seguretat”, dina d’una “il·lusió que s’ha acabat”, de manera que va fer una crida a l’esforç col·lectiu per projectar la defensa europea, en la qual els estats membres de la UE disparin la despesa militar per sobre del 3% del PIB.

D’altra banda, el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, va xifrar en 500.000 milions d’euros el dèficit en inversió militar a Europa per cobrir les necessitats de seguretat del bloc europeu.

Volen garanties de seguretat per a Kíiv vinculades a l’OTAN

La reunió de caps militars a París va coincidir ahir que les garanties de seguretat que es donin a Ucraïna estiguin vinculades a l’OTAN. Els exèrcits de 36 països occidentals, amb la notòria absència dels EUA, reunits en el marc del Paris Defence and Strategy Forum, un encontre de tres dies dedicat a estratègia militar, van analitzar com prevaler a favor d’Ucraïna de cara a una eventual negociació i, sobretot, com edificar unes garanties per dissuadir en el futur Rússia d’intentar nous atacs. El president francès, Emmanuel Macron, va sondejar els caps militars per al possible enviament d’un contingent de pau a Ucraïna una vegada aconseguida la pau.