Els líders de la UE volen anar més enllà dels préstecs per rearmar-se

Els caps d’Estat i de Govern de la UE es van reunir ahir en una cimera europea per debatre sobre com augmentar la despesa en Defensa, una vegada presentat el Llibre Blanc amb les propostes de la Comissió Europea per facilitar les inversions en aquesta matèria. El pla de Brussel·les passa per incentivar compres conjuntes de material militar europeu, perquè, alhora que eleva la despesa militar, la UE desenvolupi la seua base industrial.

Els líders de la UE van valorar positivament els plans presentats fins ara, però van reclamar llançar “debats seriosos” sobre noves vies de finançament que incloguin els ajuts directes als països del bloc per sufragar l’increment del pressupost militar.

Tanmateix, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que no comparteix el terme “rearmament” adoptat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per batejar el pla pel qual es busca que els Vint-i-set incrementin la despesa en defensa.

Sánchez va fer aquestes declaracions mentre els líders de França i el Regne Unit mostraven el seu suport explícit a l’increment de la despesa militar.

Paral·lelament, els líders de la UE van prometre donar “tot el suport militar” i proporcionar “garanties de seguretat” a Ucraïna, en unes noves conclusions sense el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Ucraïna i Rússia mantenien ahir els atacs aeris mentre es perfilen els detalls de la treva parcial de 30 dies contra la infraestructura energètica.

Sumar trenca la unitat amb el PSOE per la despesa militar

El Congrés va rebutjar ahir oposar-se a l’augment de la despesa militar i al pla de rearmament de la Unió Europea (UE) amb el vot de PP i PSOE, en una votació que va servir per demostrar les discrepàncies al si del Govern de coalició en matèria de defensa i seguretat, ja que Sumar va votar-hi en contra i va recolzar que Espanya abandoni l’OTAN. La iniciativa en qüestió, una moció del BNG que es va votar per punts, n’incloïa dos per rebutjar les “amenaces” del president dels EUA, Donald Trump, a Groenlàndia i Panamà i el seu pla de “neteja ètnica” per a la Franja de Gaza, que es van aprovar amb el sí de les dos parts de l’Executiu. D’altra banda, el Congrés va rebutjar una iniciativa del PP que demanava al Govern, entre altres mesures, sotmetre a votació al Congrés les decisions relatives a la despesa militar i a la guerra d’Ucraïna.