PRÒXIM
Israel llança una sèrie de bombardejos sobre el Líban en el primer atac des del desembre
Després dels llançaments de coets sobre territori israelià de què es desvincula Hezbollah. Els últims atacs hebreus a Gaza provoquen més d’una dotzena de víctimes mortals, 634 des de dimarts

Libanesos inspeccionen la destrucció d’un edifici blanc d’un atac aeri israelià. - STR / DPA
L’Exèrcit d’Israel va llançar ahir diversos atacs contra territori libanès després d’interceptar tres coets disparats des de la zona de Khiam contra la localitat israeliana de Metula, en la qual cosa es tracta del primer atac transfronterer des de desembre. Posteriorment va atacar altres objectius de Hezbollah i va matar almenys nou persones.
Israel va llançar una quinzena d’atacs contra llogarets del sud del Líban després d’interceptar tres projectils dirigits cap a la zona del nord israelià, els primers des de l’alto el foc del 27 de novembre passat.
El cap d’Estat Major de l’Exèrcit israelià, el general Eyal Zamir, va avisar al començament de l’atac que les seues forces respondran “amb severitat” i recordat al Govern libanès que té el deure de preservar l’alto el foc assolit al novembre entre Israel i les milícies de Hezbollah.
Tanmateix, la milícia xiïta va negar tota implicació en el llançament d’una salva de coets contra territori israelià i va denunciar que ha estat un nou “pretext” israelià per continuar amb les seues violacions de l’alto el foc al Líban.
Per la seua part, el primer ministre libanès, Nawaf Salam, va avisar que l’activitat militar a la frontera sud del Líban “podria arrossegar el país a una nova i devastadora guerra” i va anunciar contactes amb el ministre de Defensa del país, Michel Mansi, perquè garanteixi, en velada referència a Hezbollah, que “només l’Estat libanès té l’autoritat sobre la guerra i la pau”. Després de diversos mesos d’escalada el 2024, que va incloure intensos atacs aeris israelians contra diverses parts del Líban i l’entrada de tropes terrestres per la frontera sud, Hezbollah i Israel van firmar un acord d’alt al foc que va entrar en vigor el 27 de novembre per un període de 60 dies, però el pacte va expirar el 26 de gener. La treva posteriorment es va prorrogar fins al 18 de febrer, quan les tropes israelianes es van retirar de gairebé tots els territoris que havia ocupat al sud del país, si bé l’Exèrcit d’Israel manté presència en cinc turons dins del Líban contravenint els acords i continua atacant puntualment objectius vinculats al grup xiïta, aliat de l’Iran.
Paral·lelament, almenys 14 palestins van morir ahir per atacs israelians en diversos punts de la Franja de Gaza. Almenys 130 palestins han mort durant les últimes 48 hores a la Franja, per a un total de 634 morts des de la represa dimarts de l’ofensiva israeliana a l’enclavament palestí.
El pare d’un dels ostatges acusa Netanyahu de rebentar la treva
Yehuda Cohen, pare d’un dels militars israelians segrestats a la Franja de Gaza per les milícies de Hamas, va retreure ahir al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que primer hagi “rebentat” l’acord d’alto el foc que facilitava l’intercanvi d’ostatges per presos i ara estigui “rebentant els ostatges” amb els bombardejos sobre l’enclavament palestí.
“Primer Netanyahu ha rebentat l’acord i ara està rebentant els ostatges de Gaza. Netanyahu està matant els ostatges i destruint el país”, va afirmar Cohen, pare de Nimrod Cohen, durant la concentració setmanal de familiars i simpatitzants en el centre de Tel-Aviv, segons el diari The Times of Israel.“Sortiu al carrer. És una emergència”, va afegir Cohen en una crida a la mobilització de la població civil i a la participació en les protestes que com cada dissabte es van portar a terme en diverses ciutats israelianes.