França i el Regne Unit enviaran a Ucraïna una missió per al desplegament per l’alto el foc

Una nova cimera a París va avançar ahir en la definició d’una possible força de pau per a Ucraïna, dins de l’objectiu d’una trentena de països europeus, el Canadà i Austràlia, de reforçar la posició negociadora de Kíiv davant Rússia. La reunió de l’anomenada coalició de voluntaris, afavorida per París i Londres, va fer un pas més amb l’anunci de l’enviament a Ucraïna d’una missió militar francobritànica per començar a estudiar possibles modalitats de desplegament. La trobada va coincidir també a mantenir les sancions econòmiques a Rússia fins que s’assoleixi la pau, així com a continuar el suport militar i polític a Ucraïna perquè estigui en la millor posició negociadora davant de Moscou. El president francès, Emmanuel Macron, va reconèixer que “no hi ha unanimitat” entre els països reunits ahir a París, entre els quals es trobava Espanya, respecte a la seua participació en aquesta força, uns perquè “no tenen la capacitat” i d’altres perquè no tenen consens polític intern. Tot i així, va deixar clar que aquesta unanimitat “no és necessària” perquè tiri endavant. També va deixar clar que “desitja” el suport dels EUA a aquesta força de pau i, encara que va parlar per telèfon amb el president Donald Trump abans de la cimera de l’Elisi, no va precisar si va tractar amb ell aquest punt específic. El primer ministre britànic, Keir Starmer, va evitar donar “una data límit estricta” a aquest desplegament, però va estimar que seria necessari que “es desenvolupi en dies i setmanes, no en mesos i més mesos”. Tant Macron com Starmer van insistir que es tractaria d’una força de manteniment de la pau i amb l’únic objectiu de dissuadir Rússia d’un nou atac sobre Ucraïna. Fonts diplomàtiques britàniques van indicar prèviament que el contingent aliat comptaria amb uns 20.000 soldats i es limitaria a protegir infraestructures estratègiques.

Albares no vol inquietar amb el kit de supervivència

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va dir ahir que no s’ha d’“inquietar inútilment” els ciutadans després que la Comissió Europea hagi presentat una proposta perquè es dotin d’un kit de supervivència per a 72 hores. Va assegurar que actualment no hi ha cap amenaça per a la sobirania d’Espanya i “ningú s’està preparant per a cap guerra”.

En una entrevista a La 1, va esgrimir que els documents que presenta Brussel·les, com el relatiu al kit de supervivència, és “una espècie de punt intermedi de consens de les diferents cultures de seguretat” dels estats membre. “En alguns països de l’est i del nord d’Europa aquest tipus d’exercicis de preparació són habituals i estan en la seua cultura de seguretat, no així a Espanya”, va dir.

Zelenski apressa a un pla clar i el Kremlin diu que se salta la treva

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va demanar als seus socis europeus desenvolupar com més aviat millor un “pla clar” per al desplegament efectiu de tropes al seu país. Mentrestant, el ministeri de Defensa de Rússia va acusar per segon dia consecutiu Ucraïna de violar la treva energètica anunciada després de les negociacions mantingudes aquesta setmana amb els Estats Units a Riad. Tot mentre la cimera sobre Ucraïna a París va descartar aixecar sancions a Rússia.