Divendres negre per a les borses mundials
La tensió aranzelària i el temor d’una recessió enfonsen els bancs, que fan caure les places europees entorn del 5%. Wall Street retrocedeix de nou després de firmar la pitjor sessió en 5 anys
L’Ibex-35 va firmar una de les pitjors jornades de l’últim lustre, al retrocedir un 5,83%. - EUROPA PRESS
Les principals borses europees van viure ahir un divendres negre i van tancar amb caigudes del voltant del 5% davant del temor d’una recessió a causa de la guerra comercial iniciada per Donald Trump. Els descensos de les places europees, que havien estat moderats en l’obertura, es van incrementar quan la Xina va anunciar que imposarà aranzels del 34% a les importacions dels Estats Units a partir del 10 d’abril.
L’Ibex-35, el principal indicador de la Borsa de Madrid, va firmar una de les pitjors jornades del darrer lustre, després que la jornada de dijous esmorteís el cop que van rebre la resta de places europees. El selectiu va retrocedir un 5,83% fins a situar-se en els 12.422 punts, esborrant 770 punts en una sola sessió i tot l’avenç registrat al febrer i al març. L’índex no queia tant des del mes de març del 2020, quan amb l’arribada de la pandèmia de la covid-19 es va començar a valorar confinar la població i el selectiu va arribar a caure fins i tot a doble dígit. El selectiu es va veure llastat per la banca i encomanat per la desfeta de Wall Street, que dijous va firmar la pitjor jornada des del 2020 pels anuncis de Trump. Ahir anava camí de firmar una altra caiguda, ja que al tancament d’aquesta edició registrava pèrdues superiors al 4% amb el Nasdaq, que durant la vigília va patir un correctiu de gairebé el 6%, retrocedint un 4,79%.
Al tancament borsari, Milà havia caigut el 6,53%; Londres i Frankfurt, el 4,95%; i París, el 4,26%. Per la seua part, l’índex Euro Stoxx 50, que agrupa les empreses europees més grans, es va deixar un 4,6%.
El retrocés dels bancs va pesar especialment en la negativa evolució de totes les borses europees. I és que el sector de la banca es veu afectat per l’agressiva política aranzelària dels EUA, ja que els aranzels són imposats al consumidor que, segons els analistes, provocaran menys creixement i més inflació. Això es traduiria en una baixada del crèdit, que al seu torn podria accelerar les retallades dels tipus d’interès, un element que també impactaria en els comptes. A l’Ibex-35, tots els valors bancaris van baixar més del 8%, amb Banc Sabadell i Unicaja com els més castigats al desplomar-se el 10,97% i el 10,56% respectivament.
La por de les conseqüències que pugui tenir la guerra aranzelària global en l’economia mundial provoca també la desfeta en altres mercats: el Brent, el cru de referència d’Europa, es va enfonsar el 7,63%, fins als 64,79 dòlars, després d’anotar-se dijous un altre descens de més del 6 per cent.
La UE invertirà 12.000 milions a Àsia Central per obrir mercat
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar ahir des de Samarcanda (Uzbekistan) un paquet d’inversió de 12.000 milions d’euros amb l’objectiu de llançar una nova cartera de projectes cap a una regió que té el 40% de les reserves mundials de manganès, a més de liti, grafit i altres matèries primeres d’interès per al bloc. “Alguns només estan interessats a explotar-les i extreure-les”, va afirmar la líder alemanya durant la seua intervenció en la primera cimera entre la Unió Europea i Àsia Central, mentre va defensar que l’oferta d’Europa és “diferent” perquè també busca ser un soci en el desenvolupament de les indústries locals. Von der Leyen va destacar també la “ubicació estratègica” d’Àsia Central, que considera que “pot obrir rutes comercials globals i fluxos d’inversió” que “enfortiran la sobirania”. En aquest sentit, va recordar que el 2024 la UE va comprometre 10.000 milions al Corredor de Transport Transcaspi.
