Mor el lleidatà Lluís Prenafeta, que va ser mà dreta de Jordi Pujol

El lleidatà Lluís Prenafeta, estret col·laborador de Jordi Pujol en el restabliment de la Generalitat de Catalunya a partir del 1980, va morir ahir als 86 anys. Natural d’Ivars d’Urgell i militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1976, va ser nomenat secretari general de la Presidència de la Generalitat entre el 1980 i el 1990, càrrec des del qual va exercir una àmplia influència política.

De fet se’l considera una de les figures clau en el desplegament de l’autogovern català, contribuint a l’impuls de la política d’immersió lingüística, la recuperació del cos dels Mossos d’Esquadra i la gestació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Des d’aquest lloc també va impulsar la coordinació del Govern i va contribuir a la projecció de l’obra de la Generalitat des del punt de vista internacional durant els primers mandats de Jordi Pujol.

Considerat el “braç dret” del president, Prenafeta va dimitir del seu càrrec com a secretari general de la Presidència el 31 de maig del 1990 per dedicar-se a l’activitat privada. Entre d’altres, es va introduir en el món editorial, amb la creació del diari El Observador, proper al pujolisme.

A començaments del 1990, la Fiscalia de Barcelona va iniciar una investigació per suposades incompatibilitats entre la seua activitat pública i empresarial. El febrer del 1993, el titular del Jutjat d’Instrucció número 26 de Barcelona, Luis Pascual Estevill, va arxivar les diligències obertes per l’anomenat cas Prenafeta.

Condemnat per corrupció pel cas Pretòria

Lluís Prenafeta va ser condemnat el 2018 per l’Audiència Nacional a gairebé dos anys de presó per tràfic d’influència i blanqueig i al pagament d’una multa de 5,8 milions d’euros per cobrar comissions d’empresaris a canvi de l’adjudicació d’obra pública en diverses operacions d’especulació immobiliària portades a terme a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres entre els anys 2002 i 2009, en el marc de l’anomenat cas Pretòria. Juntament amb l’exconseller d’Economia durant els governs de Jordi Pujol, Macià Alavedra –també mort–, Prenafeta s’enfrontava a una pena de gairebé set anys de presó, que la Fiscalia va rebaixar a dos després que reconegués davant de l’Audiència Nacional bona part dels fets. En concret, va reconèixer el cobrament de comissions d’entre el 3% i el 4% per fer de mitjancer en les operacions urbanístiques. També que el 2009 va propiciar contactes entre el llavors cap de l’oposició i president de CDC, Artur Mas, i diversos empresaris per fer-los “favors”.

Prenafeta també va declarar com a testimoni a l’Audiència Nacional en la investigació contra la família Pujol Ferrusola. Va dir desconèixer la suposada comissió irregular de 8,3 milions de pessetes que va ingressar el 1991 el fill gran de l’expresident.