El món acomiada el papa Francesc a Roma en un multitudinari funeral

Més de 250.000 fidels, al costat de més de 50 caps d’Estat i 150 delegacions internacionals de tot el món, van assistir ahir al funeral del papa Francesc, a la plaça de Sant Pere del Vaticà. El pontífex va ser recordat per “no deixar d’alçar la veu implorant la pau” i per dedicar-se als “últims de la Terra” com els pobres i els migrants.

Un funeral multitudinari va acomiadar ahir el papa Francesc i va recordar el seu “compromís incansable” amb la pau. Més de 250.000 persones, segons fonts del Vaticà, van omplir a vessar l’exterior de la basílica de Sant Pere i voltants per donar l’últim adeu al pontífex, mort el Dilluns de Pasqua als 88 anys.

La cerimònia va començar a les 10.00 hores del matí amb la desfilada dels cardenals –vestit de roig, el color de dol– i el trasllat del fèretre del pontífex a l’esplanada de la basílica. Va comptar amb la presència de més de 150 delegacions dels cinc continents amb reis, prínceps, ministres i dirigents com els presidents Donald Trump, Volodímir Zelenski, Javier Milei i Emmanuel Macron i els reis d’Espanya, entre d’altres.

A primera fila es van situar els presidents de l’Argentina, pàtria del papa, i d’Itàlia, d’on era bisbe. Després es van col·locar els representants de cases reials i els altres presidents per ordre alfabètic francès. La delegació espanyola va ser bastant nombrosa i va ser liderada pels reis, les vicepresidentes María Jesús Montero (PSOE) i Yolanda Díaz (Sumar), el ministre de Justícia, Félix Bolaños (PSOE), i el líder de l’oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo (PP). El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no hi va assistir per decisió pròpia. En la llarga llista de mandataris confirmats també hi havia el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives (vegeu la pàgina 5).

“El papa Francesc va alçar la seua veu, incessantment, implorant la pau i convidant a la sensatesa i a la negociació. Segons el seu parer, la guerra és una derrota dolorosa i tràgica per a tothom”, va assenyalar en l’homilia el cardenal Giovanni Battista Re. “La seua generositat i la seua valentia van ser un far per a l’Església i per al món”, va manifestar. “Estimat papa Francesc, ara et demanem a tu que resis per nosaltres”, va concloure emocionat la seua al·locució el purpurat, que va recordar les primeres paraules del pontífex quan va iniciar el seu mandat el març del 2013.

Una vegada acabada la cerimònia, el fèretre del papa va sortir del Vaticà camí a la basílica de Santa Maria Major per al seu repòs final. Un papamòbil adaptat va transportar les restes del pontífex en un recorregut d’uns sis quilòmetres pel cor de Roma. La comitiva fúnebre va ser rebuda per un grup de migrants, persones sense sostre, presos i del col·lectiu trans. Al seu testament, Jorge Mario Bergoglio va deixar escrit que volia ser enterrat d’una forma senzilla i concretament al nínxol de la nau lateral entre la Capella Paulina i la Capella Sforza. “El sepulcre ha de ser a terra; simple, sense decoració particular i amb l’única inscripció de Franciscus”, va detallar el pontífex, al seu testament. Segons el ministre de l’Interior italià, Matteo Piantedosi, entre el públic congregat al Vaticà i el que es va reunir al llarg del recorregut fins a la basílica en la qual va ser enterrat el papa hi va haver 400.000 persones.

El conclave ha de començar entre quinze i vint dies després de la mort del papa. Així, la successió començarà entre el 6 i l’11 de maig a la Capella Sixtina. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals. La fumata blanca serà el senyal que ja hi ha nou papa.

Compte enrere per al conclave i elegir el successor

Una vegada enterrat el pontífex, Roma es prepara per a l’elecció del seu substitut. El successor de Francesc serà decidit pels 133 cardenals que poden participar en el conclave, els que tinguin menys de 80 anys el dia que comenci l’elecció.