Mas va ser espiat per Pegasus durant 5 anys des del juliol del 2015 i anuncia una querella

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va ser espiat amb el programa Pegasus durant 5 anys, des del juliol del 2015 fins al maig del 2020, segons va fer públic ahir RAC1. L’expresident ja apareixia el 2022 a l’informe de Citizen Lab que va destapar que uns 65 polítics i membres independentistes de la societat civil catalana havien estat espiats. Segons RAC1, Mas va ser la primera víctima de Pegasus a l’Estat i la segona del món. El seu mòbil va rebre 32 infeccions coincidint amb esdeveniments o reunions polítiques importants.

Mas va rebre les primeres infeccions al seu dispositiu mòbil el juliol del 2015, quan encara era president de la Generalitat. La primera, el 14 de juliol, va ser el dia que CDC i ERC van arribar a un acord per la llista conjunta JxSí en les eleccions catalanes.

Després es van anar succeint les infeccions al mòbil en dies clau com el 3 d’agost del 2015, quan va anunciar la data de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015; el mateix dia de les eleccions; el 4 de juliol del 2016, quan es va reunir en privat amb el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont; i el febrer del 2020 coincidint amb un altre encontre amb Puigdemont, aquesta vegada a Waterloo.

Ahir Mas i l’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría van comparèixer en la comissió del Congrés que investiga la denominada operació Catalunya.

Després de declarar en l’esmentada comissió, Mas va confirmar que presentarà una querella criminal contra els responsables de l’anomenada operació Catalunya. L’expresident va anomenar la cúpula d’Interior durant el govern de Mariano Rajoy, dirigida per Jorge Fernández Díaz, i la del PP. “Tinc decidit presentar una querella criminal contra totes aquelles persones que en aquells anys van causar tal mal contra el nostre sistema democràtic”, va explicar Mas, que ho va considerar una “obligació política”.

Per la seua banda, Soraya Sáenz de Santamaría, que va ser la màxima responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) entre 2011 i 2018, va comparèixer en la mateixa comissió al matí i va negar tenir “cap coneixement” de la creació de l’anomenada policia patriòtica ni de l’existència de l’operació Catalunya.

Va afirmar que ella “mai va donar cap instrucció de crear cap tipus de policia patriòtica ni d’investigar ningú”. “Les meues úniques instruccions al meu equip han estat sempre complir la Constitució i les lleis”, va asseverar.

Per la seua banda, Mas, que va comparèixer a la tarda, va manifestar que “costa de creure” que la número dos del govern de llavors “no sabia res del que estava fent el CNI”. “Si la vicepresidenta del govern espanyol no sap les operacions d’intel·ligència importants que està fent un organisme que depèn d’ella, es pot garantir seriosament la seguretat de l’Estat?”, va preguntar.