EUROPA
Kíiv i Moscou obren negociacions de pau però no frenen la guerra
Zelenski i líders europeus parlen amb Trump de la reunió i critiquen Putin per no assistir a Istanbul. La Unió Europea anuncia noves sancions al comerç rus
Un moment de la reunió entre Turquia, els EUA, Ucraïna i Rússia que es va fer a Istanbul. - MINISTERI D’EXTERIORS TURC/X
Rússia i Ucraïna van reobrir ahir les negociacions de pau a Istanbul, estancades des del primer any de la guerra (2022), i, encara que no van aturar els combats, van acordar estudiar els plans de tots dos bàndols per a un futur alto el foc després de 1.178 dies d’enfrontaments.
“Les negociacions directes amb la part ucraïnesa, organitzades a iniciativa del president rus, tot just s’han acabat. En general, estem satisfets amb els resultats i estem disposats a continuar els contactes”, va dir Vladímir Medinski, negociador en cap rus, en una compareixença davant la premsa.
Les converses, presidides pel ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, i que van semblar obviar els aspectes polítics més controvertits, es van prolongar per espai d’una hora i cinquanta minuts.
A més, Moscou i Kíiv van deixar la porta oberta a una cimera entre els presidents d’ambdós països, el rus Vladímir Putin i l’ucraïnès Volodímir Zelenski, després que el primer es negués a viatjar a Istanbul.
L’únic resultat aconseguit fins ara és un acord, confirmat tant per Moscou com per Kíiv, per efectuar un canvi de 1.000 presoners de guerra, tal com va avançar el ministre de Defensa d’Ucraïna, Rustem Umerov, al sortir de la reunió.
Al final de les negociacions Zelenski i els líders d’Alemanya, França, el Regne Unit i Polònia van parlar per telèfon des de Tirana, on se celebrava la cimera de la Comunitat Política Europea (CPE), amb el president nord-americà, Donald Trump, i van criticar Putin per “no tenir interès” per posar fi a la guerra. El president de França, Emmanuel Macron, va considerar “inacceptable” que Putin hagi ignorat “per segona vegada” les demandes d’un alto el foc realitzades pels EUA i avalades per Europa i Ucraïna.
“La nostra posició: si els russos rebutgen un alto el foc total i incondicional i posar fi a la matança, hi ha d’haver sancions contundents. La pressió sobre Rússia ha de mantenir-se fins que Rússia estigui llesta per posar fi a la guerra”, va escriure Zelenski a les seues xarxes socials.
Paral·lelament, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar un nou paquet de sancions contra Rússia que inclouran el veto al gasoducte Nord Stream, així com nous cops als bancs que donen suport a la seua maquinària bèl·lica i a la flota fantasma amb la qual Moscou prova d’eludir les restriccions.
