Israel ataca una escola a Gaza: "Vaig fugir de la mort i em vaig trobar amb una encara pitjor"

Nens, adolescents i dones avancen amb dificultat sobre munts de runa i fragments de murs esfondrats, coixins, matalassos i restes de formigó tacats de sang, buscant el poc que puguin recuperar del que solia ser el seu refugi dins d’una escola a Ciutat de Gaza. Aquesta matinada, el centre Fahmi al-Jarjawi, que acollia desenes de persones, va ser bombardejat per l’aviació israeliana.

Mustafa Hassan Mahmoud Radwan, un home gran, va fugir de Beit Lahia (nord) cap a la capital de Gaza juntament amb els seus dos fills i les seues respectives esposes, refugiant-se en un garatge a prop de l’escola bombardejada perquè no van trobar cap altre lloc on quedar-se.

"Totes les pedres que veus fora al carrer van entrar dintre i van assolir al meu fill", recorda Mustafa sobre el moment del bombardeig, assegut a l’entrada del garatge. "Hi havia cossos carbonitzats pel foc, entre ells nens", afegeix. "Vaig fugir de la mort i em vaig trobar amb una encara pitjor", conclou l’home.

Alaa Ismail Al-Qabaj Sultà, de 36 anys, va fugir amb la seua família des de Beit Hanoun, també al nord de la Franja, buscant refugi a Ciutat de Gaza.

"El míssil va caure a la una de la matinada, mentre dormíem amb els nens. Va impactar directament en aquest edifici i en el del costat. Quedem atrapats sota la runa. Gràcies a Déu, els nostres fills i nosaltres sortim (de la runa)" explica a EFE, assegut en un munt de runa davant l’escola.

Alguns morts van acabar completament calcinats, recorda; d’altres van sortir a trossos. "Va morir el fill de la meua germana, el meu cosí i els meus veïns", diu Alaa.

Segons dades del Ministeri de Sanitat de Hamàs, en el bombardeig van morir almenys 32 persones i més de mig centenar van resultar ferides.

L’Exèrcit israelià va informar aquest dilluns en un comunicat que va atacar l’escola Fahmi al-Jarjawi per eliminar "terroristes clau" que, segons les forces, operaven al lloc.

"Vaig pensar que alguna cosa m’havia passat a mi"

"Vaig pensar que alguna cosa m’havia passat a mi", recorda una dona de mitjana edat, dempeus davant les restes de l’escola. "Vaig sortir corrents en escoltar els sorolls que venien de l’escola", explica la senyora, encara commoguda pel succeït.

"Quan vaig arribar, tot estava cobert de fum. Hi havia nens corrent, crits per tot arreu, alguns estaven cremats, l’aire era irrespirable, ple de pols... No sabies a qui mirar, a qui ajudar, qui era qui. La gent cridava desesperada, i les dones suplicaven: 'Obre’ns la porta, ens estem cremant, ens estem morint!'", narra la dona.

"Va arribar un moment en què vaig desitjar morir amb els meus fills", afegeix. "Només espero no haver de veure’ls morir... o que ells no em perdin a mi", confessa.

En el que va de dilluns, almenys 60 palestins han mort en atacs israelians contra la Franja de Gaza, segons van dir fonts sanitàries locals a EFE.

Deu membres d’una família van morir aixafats quan la runa d’un edifici proper va caure sobre la tenda de campanya en la qual vivien, també a Ciutat de Gaza. En un altre atac, un habitatge a Yabalia, al nord de l’enclavament, va ser assolit per un míssil, deixant 15 morts.

Més del 80% de la Franja de Gaza són avui 'zones prohibides’ per als gazatíes, per ser àrees controlades per l’Exèrcit israelià o perquè estan sota ordres d’evacuació, havent de coordinar-se tots els moviments al seu interior amb les autoritats d’Israel.

"La política d’ocupació és brutal, sigui al sud o al nord", diu Alaa Ismail. "El seu objectiu és matar el major nombre possible de ciutadans, reduir la població de Gaza. Aquest és el projecte més gran en el que estan treballant: que no quedi ningú, que tots es vegin forçats a fugir," afegeix.