La Comissió Europea considera que la llei “sembla una autoamnistia”

La Comissió Europea va manifestar ahir que la llei d’amnistia “sembla una autoamnistia”, en lloc de respondre a un “objectiu d’interès general”. L’organisme va exposar el diagnòstic en les seues al·legacions a la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes davant del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) sobre l’aplicació de la llei, malgrat que la seua avaluació no és vinculant.

Els advocats de la Comissió van declarar que si “les autoamnisties en les quals el poder polític pretén blindar-se garantint-se la seua immunitat jurídica són contràries al principi de l’estat de dret”, s’ha d’aplicar “el mateix criteri” quan “el Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”.

Una altra de les apreciacions negatives de la Comissió és que la llei “seguís un procediment per via d’urgència”, evitant “informes d’òrgans consultius i sense consulta pública” i provocant “una divisió profunda” en la classe política, les institucions, el món judicial i la societat.

Malgrat la consideració de Brussel·les, la portaveu del Govern de l’Estat, Pilar Alegría, va manifestar que la Comissió “valida” la norma aprovada fa poc més d’un any al Congrés dels Diputats. Segons el Govern central, l’organisme europeu va concloure que a Catalunya no es va fer ús de fons europeus ni va afectar els interessos econòmics de la Unió Europea, per la qual cosa certifica l’aplicació de la llei també a líders independentistes com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, acusats de malversació. Per la seua part, el PP va celebrar el diagnòstic de la Comissió i es va reafirmar que és una “llei corrupta”.

Per la seua banda, el Ple del Tribunal Constitucional va decidir no atendre la petició del Partit Popular que buscava que el president de l’òrgan, Cándido Conde-Pumpido, s’abstingués de les deliberacions sobre la primera sentència de la llei d’amnistia, que van començar ahir. Segons el ple, que va rebutjar també l’ajornament del debat, la decisió d’apartar-se voluntàriament és “personalíssima”, per la qual cosa les parts no tenen dret a plantejar-la.