Els Estats Units entren a la guerra de l’Iran amb atacs a les seues instal·lacions nuclears d’Isfahan, Natanz i Fordo

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquesta matinada que l’Exèrcit ha atacat tres instal·lacions nuclears iranians d’Isfahan, Natanz i Fordo, aquesta última d’especial importància estratègica, on s'ha arribat amb bombes d’alta penetració, en el que significa la incorporació del país al conflicte que va esclatar fa nou dies entre Israel i la república islàmica, una decisió que el mandatari ha defensat com una mesura de força per obligar l’Iran a acceptar els seus termes sobre el programa nuclear de la república islàmica.

"Hem completat amb gran èxit el nostre atac contra les tres instal·lacions nuclears de l’Iran, incloent Fordo, Natanz i Isfahan. Tots els avions es troben ara fora de l’espai aeri iranià", anunciava el mandatari al voltant poc abans de les 02.00 de la matinada d’aquest diumenge (hora a Espanya peninsular i Balears) en el seu compte de la seua plataforma Truth Social.

"Aquest és un moment històric per als Estats Units, Israel i el món. L’Iran ha ara d’acceptar posar fi a aquesta guerra. Gràcies!", va afegir el mandatari al terme d’un atac que representa un salt dramàtic en l’espiral descendent de violència que fueteja la regió des de l’esclat de la guerra de Gaza el 7 d’octubre de 2023 i que s’ha expandit des d’aleshores al Líban, Iemen, Síria i finalment a l’Iran.

Trump ha deixat entreveure que és un atac concebut com a puntual, en principi, però que podria constituir un prolegomen d’operacions encara més contundents si l’Iran no accepta un alto el foc immediat. La resposta de Teheran ha estat negativa, com ha demostrat el llançament poc després de gairebé una trentena de míssils que han assolit diverses poblacions del centre i del nord d’Israel, amb Tel Aviv al capdavant, que s’ha saldat de moment amb 16 ferits.

"Un èxit militar espectacular"

En un discurs davant de la nació, flanquejat pel vicepresident JD Vance, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i el secretari d’Estat i assessor en funcions de Seguretat Nacional, Marc Rubio, Trump ha celebrat l’"èxit espectacular" d’un atac orquestrat per "destruir la capacitat nuclear de l’Iran", país que ha descrit com "el número u dels estats promotors del terror al món", així com la interrupció de la seua "amenaça nuclear".

"Aquesta nit puc informar al món que els atacs van ser un èxit militar espectacular. Les instal·lacions d’enriquiment nuclear clau de l’Iran han estat completament i totalment esborrades", ha asseverat el magnat novaiorquès en una compareixença retransmesa en directe des de la Casa Blanca. Tot seguit, Trump ha cridat l’Iran a "fer la pau", prometent "atacs futurs molt més grans" si no ho fan.

El republicà ha denunciat que Teheran "ha estat matant a (els seus) pobles" durant més de 40 anys, fent de la mort la seua "especialitat", i ha decidit que "no deixarà que això continuï succeint".

"Això no seguirà així", ha sentenciat, mentre ha donat les gràcies al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per treballar al costat de la Casa Blanca "com un equip, com potser cap equip ha treballat abans", per fer front a l’"horrible amenaça" contra Israel.

"Amb tot això dit, això no pot continuar. Hi haurà o pau o tragèdia per a l’Iran. Molt més del que hem viscut durant els últims vuit dies (...). Si la pau no arriba ràpidament, buscarem aquests altres objectius amb precisió, velocitat i habilitat," ha conclòs.

Alhora, el primer ministre Netanyahu ha celebrat els atacs nord-americans. "Felicitats, president Trump. La seua audaç decisió d’atacar les instal·lacions nuclears de l’Iran amb l’imponent i just poder dels Estats Units canviarà la Història", ha assegurat el líder israelià en un discurs difós a través del seu compte personal de la xarxa social X.

L’Iran continuarà desenvolupant el seu programa nuclear

Els responsables iranians han minimitzat les conseqüències de l’atac i promès que continuaran amb el seu programa d’enriquiment d’urani. Mehdi Mohamadi, assessor principal de Mohamad Ghalibaf, president del Parlament de l’Iran, ha assegurat que els llocs assolits estaven evacuats en previsió d’un bombardeig nord-americà.

"Des de la perspectiva de l’Iran, no ha passat res particularment sorprenent. Feia diverses nits que l’Iran esperava un atac contra Fordo. El lloc va ser evacuat fa temps i no ha patit danys irreversibles en l’atac. Dos coses són segures: primer, el coneixement no es pot bombardejar i segon, aquesta vegada, el que aposta perd," ha avisat.

Per la seua part, l’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OEAI) ha condemnat els "brutals atacs" contra els principals centres de desenvolupament nuclear iranians i ha garantit que "no permetrà que s’aturi el camí del desenvolupament d’aquesta indústria nacional", d’acord un comunicat recollit per l’agència de notícies Mehr.

"Aquesta acció, contrària al Dret Internacional, lamentablement es va dur a terme a l’ombra de la indiferència i fins i tot amb la cooperació de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica", resa el comunicat.

En aquest sentit, apel·la a la comunitat internacional perquè reprovi els atacs contra l’Iran ja que els punts atacats es troben sota la supervisió de l’Organisme Internacional per a l’Energia Atòmica (AIEA) partint del Tractat de No Proliferació Nuclear. L’agència nuclear de l’ONU, cap dir, no ha detectat increments de radiació després dels bombardejos.

L’oposició demòcrata denuncia una actuació unilateral sense consentiment del Congrés

Destacats membres del Partit Demòcrata dels Estats Units han denunciat que l’atac d’aquesta matinada contra les instal·lacions nuclears de l’Iran representa una violació de la Constitució en tractar-se d’una acció militar contra un altre país sense permís explícit del Congrés.

El 1973, després de dècades d’intervenció nord-americana en el Vietnam i altres parts d’Àsia, els legisladors van aprovar la Resolució de Poders de Guerra per reafirmar la seua autoritat sobre l’acció militar. Tanmateix, la seua eficàcia sempre ha estat sota disputa, ja que si el president decideix emprendre pel seu compte i risc una acció militar, una hipotètica resolució en contra del Congrés acabaria subjecta a un veto presidencial, que només pot ser anul·lat per una majoria de dos terços dels vots a la Cambra de Representants i el Senat.

El líder de la minoria demòcrata en el Senat, Chuck Schumer, ha instat immediatament Trump que doni explicacions davant del Legislatiu. "Cap president no hauria de poder portar a aquesta nació, de manera unilateral, a una cosa tan transcendental com una guerra amb amenaces erràtiques i sense estratègia", va declarar.

El líder de la minoria demòcrata a la Cambra de Representants, la cambra baixa del Congrés, Hakeem Jeffries, també ha exigit que els responsables de l’Administració Trump informin de manera "completa i immediata" al Legislatiu de l’ocorregut així com de futures operacions després del que va descriure com una "acció unilateral" contra les instal·lacions.

"El president Trump ha enganyat al país sobre les seues intencions, no ha sol·licitat autorització del Congrés per a l’ús de la força militar i corre el risc de veure als Estats Units involucrat en una guerra potencialment desastrosa al Pròxim Orient", ha denunciat Jeffries.