Sallent defensa el dispositiu per detenir Puigdemont quan va fugir

L’excap dels Mossos d’Esquadra Eduard Sallent va admetre ahir, davant de la jutge que investiga tres agents per facilitar la sortida de Catalunya de Carles Puigdemont després de la seua fugaç reaparició l’agost passat, que no van contemplar que l’expresident tornés per fugir i que la seua “maniobra de distracció” els va confondre. Sallent, que va ser destituït com a cap dels Mossos per la fugida de Puigdemont, després de la constitució del nou Govern presidit per Salvador Illa, va comparèixer com a testimoni davant de la titular del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, María Antonia Coscollola.

Durant la compareixença, Sallent va ratificar l’informe que va elaborar a instàncies del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al no poder complir l’ordre d’arrest vigent amb el líder de Junts. També es va ratificar en aquest informe l’intendent Ignasi Teixidor, subcap dels Mossos a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Sallent, actual cap de la Regió Policial Metropolitana Sud de Barcelona, subratllava a l’informe que la “maniobra de distracció” de Puigdemont el 8 d’agost, que “escapa a tota lògica racional o política”, els va sumir en una situació de “confusió” i “incertesa” que va impedir detenir-lo. A més, admetia que “en cap moment” es va valorar com a “possible o probable” que Puigdemont pogués tornar a Catalunya “i no tingués la determinació d’accedir al Parlament”, com havia anunciat, per la qual cosa “no es va contemplar com una possibilitat que tornés per després fugir”.

D’altra banda, l’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero s’hauria reunit ahir amb Puigdemont a Suïssa per reprendre les cites mensuals que el PSOE ha mantingut amb el líder de Junts després del pacte per investir Pedro Sánchez. Zapatero substituiria així Santos Cerdán, que era qui exercia aquesta funció fins a veure’s involucrat en el cas Koldo.

■ El vicepresident de Junts i portaveu del partit, Josep Rius, va advertir ahir el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de “conseqüències legals” si es nega a aplicar l’amnistia a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. El juntaire va assegurar que l’actitud del Suprem, que es nega a aplicar l’amnistia en aquests casos, “no és només antidemocràtica sinó que podria entrar en la categoria de la prevaricació i la sedició”. Després que el Constitucional avalés la llei d’amnistia la setmana passada, Rius creu que Llarena “hauria de retirar immediatament les ordres de detenció”.

Per la seua part, Òmnium va reclamar al Comitè de Drets Humans de l’ONU que exigeixi a Espanya “l’aplicació plena de l’amnistia”.