TRIBUNALS
Brussel·les qüestiona que l’amnistia respongui a l’“interès general”
No creu que l’1-O afectés econòmicament la UE, però sí que pot vulnerar la directiva antiterrorista. El Govern espanyol reivindica la “finalitat legítima” de la llei
L’advocat de l’Executiu comunitari, Carlos Urraca, durant la vista d’ahir a Luxemburg. - NATÀLIA SEGURA/ACN
La Comissió Europea va posar ahir en dubte davant de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general, ja que “és part d’un acord polític per aconseguir la investidura del Govern d’Espanya”, mentre que va considerar que la tramitació per la via d’urgència ha “aprofundit en la divisió profunda” en la classe política, les institucions i la societat espanyola, malgrat les recomanacions d’òrgans consultius com la Comissió de Venècia. D’altra banda, no creu que existeixi “un vincle directe” entre els delictes amnistiats i “els recursos propis de la Unió Europea”.
Així ho va exposar l’advocat que representa l’Executiu comunitari, Carlos Urraca, en la vista celebrada sobre la qüestió prejudicial del Tribunal de Comptes, que ha de dirimir sobre la responsabilitat comptable de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres persones en l’ús de fons públics per finançar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 –declarat il·legal pel Tribunal Constitucional– i donar suport a l’acció exterior del procés.
La Gran Sala del TJUE, amb seu a Luxemburg, examina així per primera vegada l’amnistia als líders del procés dos setmanes després de l’aval del Tribunal Constitucional.
A la tarda, i pel que fa al cas dels condemnats per terrorisme, el lletrat comunitari va avisar que la llei d’amnistia pot vulnerar la directiva antiterrorista per falta de “certesa”, “precisió” i “previsibilitat” de la norma.
Tanmateix, els advocats dels dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme van negar que la llei d’amnistia posi en risc la lluita antiterrorista ni a Espanya ni a Europa i que no discrimina, perquè també s’ha aplicat als policies i a no independentistes.
Van defensar que l’amnistia suposa tan sols l’exempció temporal i concreta de la normativa espanyola i europea, però no la derogació total.
Per la seua part, la portaveu del Govern espanyol, Pilar Alegría, va subratllar que tant la Comissió de Venècia com el Constitucional han afirmat que la llei d’amnistia respon a “una finalitat legítima”.
