Generalitat i Govern central es contradiuen sobre l’ordinalitat en el nou finançament

La Generalitat va qualificar ahir d’“imprescindible” el respecte al principi d’ordinalitat (que posa límit al grau de solidaritat d’una comunitat) en la proposta de la reforma del model de finançament singular per a Catalunya i va assegurar que aquest queda garantit en l’acord que es va assolir dilluns en la comissió bilateral amb el Govern central. Tanmateix, el Govern de l’Estat va atribuir aquest principi d’ordinalitat a un posicionament de l’Executiu català, que es troba en els preàmbuls del text, no en els acords, i que s’haurà de debatre en el marc de la reforma del model de finançament.

“El que es va treballar i es va parlar amb la Generalitat de Catalunya és un acord extrapolable a qualsevol comunitat autònoma, on es recullen principis que, sens dubte, són fonamentals per a nosaltres, com la solidaritat i la suficiència financera. I per descomptat, continuar treballant com ho hem fet fins ara, des de la bilateralitat que mantenim amb tots els territoris, i això és així com hem vingut practicant durant aquests set anys”, va manifestar la ministra portaveu del Govern central, Pilar Alegría, que va tirar pilotes fora al ser preguntada per l’ordinalitat.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, va remarcar que el respecte d’aquest principi és una “línia roja” per a l’Executiu i va afirmar que si no es respecta “Catalunya no hi serà”. Davant del retret d’ERC, que va remarcar que l’ordinalitat és un element “innegociable” i va lamentar que els governs central i català “avancen molt lentament i amb molt poques ganes”, la consellera i portaveu del Govern català, Sílvia Paneque, va assegurar que aquesta qüestió no pot quedar “perfectament determinada” al text perquè incumbeix a totes les comunitats autònomes del règim comú i no només a Catalunya.

Amb tot, va defensar que és “un element fonamental” que en el pacte assolit dilluns queda “totalment protegit”. Amb la seua defensa de l’ordinalitat, la Generalitat busca que Catalunya no perdi posicions respecte a la resta de comunitats en el repartiment de recursos per càpita amb relació a l’aportat inicialment a la caixa comuna.

D’altra banda, al ser preguntada sobre quan podrà Catalunya recaptar en solitari l’IRPF —en el pacte d’investidura d’ERC se situava en l’horitzó del 2026–, va afirmar que a causa que l’Agència Tributària de Catalunya no té prou múscul a aquesta hora no existeix “un calendari determinat”.

Creixen les crítiques a l’acord, que no aconsegueix convèncer ningú

El pacte per dotar Catalunya d’un finançament singular no convenç gairebé ningú i ahir van créixer les crítiques des de pràcticament tots els angles, amb el PP al capdavant i Junts deixant clar que no donarà suport a aquest model si arriba al Congrés. Per al secretari general dels juntaires, Jordi Turull, es tracta d’“una presa de pèl”, igual que per al líder de la formació, Carles Puigdemont, que va carregar contra el que considera un nou “cafè per a tots”. També és una “presa de pèl” per a diferents càrrecs d’ERC crítics amb l’actual direcció, com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Segons l’opinió d’alguns dirigents d’aquesta formació, el pacte no és el que va ratificar la militància en la consulta per avalar la investidura de Salvador Illa. Mentrestant, diferents governs autonòmics i de diferent color polític van avançar que rebutjaran qualsevol acord que danyi els interessos de les seues comunitats.