AVALUACIÓ
El Comitè de Drets Humans de l’ONU celebra la llei d’amnistia
Recrimina a Espanya els espionatges a polítics i activistes i les infiltracions policials . Alerta de l’augment dels discursos d’odi “neofeixistes” i racistes
El comitè d’experts ha analitzat el respecte als drets civils i polítics d’Espanya. - ACN
El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides destaca la llei d’amnistia al procés com un dels “aspectes positius” en la seua avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya, publicada ahir. La llei ha estat “acollida amb satisfacció” per aquest òrgan d’experts de l’ONU que, tanmateix, lamenta la “falta de rendició de comptes” per “l’ús excessiu de la força” de la policia durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2027. També veu amb preocupació “la falta d’informació” sobre l’aplicació dels seus dictàmens sobre els drets polítics d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
A més, l’òrgan crida l’atenció a Espanya per l’espionatge a l’independentisme en el conegut com a Catalangate i les infiltracions policials.
El Comitè lamenta “l’absència d’una investigació oficial” sobre l’espionatge de 65 polítics catalans, activistes i figures públiques amb Pegasus i Candiru entre el 2017 i el 2020, així com “la inacció” del Fiscal General en els procediments judicials relacionats.
A banda de les qüestions lligades al procés, l’informe també insta Espanya a “derogar la Llei d’Amnistia del 1977” per poder jutjar les “greus violacions de drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura franquista”. A més, dona un toc d’atenció a l’Estat per l’augment de discursos d’odi “neofeixistes” i racistes en plena polèmica pels incidents a Torre Pacheco.
Quant a la corrupció, els experts de l’ONU expressen preocupació per la falta d’“avenços significatius per prevenir la corrupció” a les institucions, en particular quant a “la transparència i integritat dels consellers”, l’accés a informació pública i “la revisió del règim disciplinari de les forces i cossos de seguretat”.
Així mateix, malgrat prendre nota de l’acord per a la renovació del Consell General del Poder Judicial a Espanya, el Comitè veu amb preocupació “l’impacte en la independència i imparcialitat del poder judicial”. Després de cinc anys de bloqueig polític.
D’altra banda, els experts també veuen positiva la coneguda com a “llei trans” del 2023, però lamenten la “falta de reconeixement” a les identitats no binàries.
