Adeu a l’impost de successions: com evitar pagar-lo incloent una clàusula al testament

La mort d’un ésser estimat comporta tràmits administratius i fiscals que els hereus han d’afrontar en moments especialment delicats. Entre aquests, destaca l’Impost de Successions, un gravamen que pot transformar el que inicialment semblava un alleujament econòmic en una preocupació addicional per a les famílies. Aquest tribut, que grava l’increment patrimonial rebut per herència, resulta obligatori per poder disposar legalment dels béns heretats a Espanya.

La gestió d’una herència implica un procés burocràtic rigorós que inclou la recopilació de documentació específica i el compliment d’obligacions tributàries. Tots els hereus, independentment d’on es trobin els béns o el lloc de residència del mort, han de liquidar aquest impost per accedir a l'herència. No obstant, hi ha mecanismes legals que permeten utilitzar part dels diners heretats per al pagament del tribut, sempre que el testament ho prevegi específicament.

Documentació imprescindible per a la tramitació d’herències

El Banc d’Espanya ha establert directrius clares perquè els hereus puguin formalitzar correctament el procés successori. La documentació inicial requerida inclou tres elements fonamentals: el certificat de defunció, el certificat del Registre d’Actes d’Última Voluntat i una còpia autoritzada del testament més recent o, en el seu defecte, la declaració d’hereus abintestat en cas de no existir testament.

Després de recopilar aquesta informació preliminar, les entitats bancàries exigeixen dos documents addicionals de caràcter obligatori: el document d’adjudicació i partició de l’herència, on s’especifica la distribució dels béns entre els hereus, i la justificació del pagament de l’Impost sobre Successions o, en el seu cas, el certificat d’exempció corresponent.

En aquest sentit, el Banc d’Espanya aclareix que "les entitats bancàries són responsables subsidiàries del pagament d’aquest impost", segons estableix l’article 8 de la Llei 29/1987, què explica el rigor de les entitats financeres en exigir l’acreditació del compliment fiscal abans de permetre la disposició dels fons heretats.

Procediment per a la liquidació de l’impost

L’acreditació del pagament o exempció de l’Impost de Successions constitueix un requisit indispensable per poder disposar dels béns heretats. La legislació vigent faculta les entitats bancàries per autoritzar l’ús de recursos del compte del mort amb la finalitat específica de satisfer aquesta obligació tributària.

El procés de pagament és relativament senzill: n’hi ha prou amb realitzar la sol·licitud formal en l’entitat financera corresponent. Una vegada tramitada l’esmentada sol·licitud, el banc emetrà un xec nominatiu a favor de l’Agència Tributària o de la Conselleria d’Hisenda de la Comunitat Autònoma que correspongui, segons el lloc on s’hagi de liquidar l’impost seguint les normes de territorialitat establertes en la normativa fiscal espanyola.

Aquest xec s’expedeix amb càrrec exclusiu als béns del mort i té com a únic destí el pagament de l’impost, garantint així que els hereus puguin complir amb les seues obligacions fiscals fins i tot abans de tenir plena disposició sobre el patrimoni heretat.

Alternatives legals per minimitzar la càrrega fiscal

Existeixen mecanismes legals que permeten als hereus evitar el desemborsament directe de l’Impost de Successions utilitzant els mateixos recursos de l’herència. La inclusió en el testament d’una clàusula específica que destini el terç de lliure disposició a l’abonament d’aquest tribut constitueix una estratègia de planificació successòria particularment eficaç.

Aquesta previsió testamentària, que s’ha d’establir amb anterioritat a la mort, permet que els hereus no hagin d’utilitzar el seu patrimoni personal per fer davant la càrrega fiscal derivada de l’herència. A més, convé assenyalar que hi ha importants exempcions i reduccions en la base imposable de l’impost, l’aplicació del qual varia significativament entre les diferents comunitats autònomes espanyoles.

La disparitat territorial en la regulació de l’Impost de Successions genera situacions de desigualtat entre contribuents depenent del seu lloc de residència, la qual cosa ha motivat un intens debat sobre la necessitat d’harmonitzar aquest tribut a nivell nacional.

L’impost de successions a Espanya

L’Impost sobre Successions i Donacions és un tribut de caràcter estatal cedit a les comunitats autònomes, que tenen competències normatives per regular aspectes fonamentals com les reduccions de la base imposable, la tarifa de l’impost, les quanties i coeficients del patrimoni preexistent o les deduccions i bonificacions de la quota.

Aquesta cessió de competències ha propiciat una notable divergència en la pressió fiscal segons el territori, amb comunitats com Madrid o Andalusia, que han establert bonificacions de fins el 99% per als hereus directes mentre d’altres mantenen tipus impositius que poden assolir el 34% en els trams més elevats.

La planificació successòria s’ha convertit, en aquest context, en una eina fonamental per optimitzar la fiscalitat de les herències. A més de la inclusió de clàusules específiques al testament, existeixen altres estratègies com les donacions en vida, la constitució de societats patrimonials o la contractació d’assegurances de vida que poden contribuir a reduir significativament la càrrega fiscal associada a la transmissió del patrimoni familiar.

Quins terminis tenen els hereus per liquidar l’impost?

Els hereus disposen d’un termini de sis mesos des de la mort per presentar la declaració i liquidar l’Impost de Successions, encara que és possible sol·licitar una pròrroga addicional d’uns altres sis mesos si es realitza abans que venci el termini inicial establert per la normativa tributària.

L’incompliment d’aquests terminis comporta la imposició de recàrrecs i interessos de demora, que incrementen notablement la quantia final a pagar. Per això, resulta fonamental iniciar els tràmits successoris com més aviat millor, especialment quan l’herència inclou béns immobles o actius financers de certa complexitat.

El 2025, amb la digitalització dels procediments administratius, moltes comunitats autònomes permeten ja la presentació telemàtica de les declaracions, el que ha simplificat considerablement el procés i reduït els temps d’espera per als contribuents.

Què passa si no hi ha liquiditat per pagar l’impost?

Una de les situacions més complexes sorgeix quan l’herència està composta principalment per béns immobles o altres actius no líquids, i els hereus manquen de prou recursos per atendre el pagament de l’impost. En aquests casos, la legislació preveu la possibilitat de sol·licitar l’ajornament o fraccionament del pagament, i fins i tot, en circumstàncies excepcionals, el pagament en espècie mitjançant l’entrega de béns del Patrimonio Histórico Español.

Una altra alternativa consisteix en la renúncia a l’herència, una decisió dràstica però que pot resultar aconsellable quan el passiu supera l’actiu o quan la càrrega fiscal fa inviable econòmicament l’acceptació. Aquesta renúncia ha de formalitzar-se en document públic davant de notari i té caràcter irrevocable, per la qual cosa convé analitzar amb deteniment les seues implicacions abans de procedir a la seua execució.