Un refugi del Prepirineu amb bales de palla com a aïllant: una rehabilitació energètica pionera

Els murs exteriors del refugi de Cuberes, a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, s'estan recobrint amb un centenar de bales de palla per millorar l'eficiència energètica de l'edifici. L'aposta per aquest material com a aïllant tèrmic en una rehabilitació és un aspecte pioner, segons l'arquitecte responsable del projecte, Josep Bunyesc. A més, el criteri de proximitat també hi és present, ja que la palla prové de camps de Tremp i la fusta, utilitzada tant a la coberta com en l'estructura de portes i finestres, s'ha reaprofitat d'uns treballs de gestió forestal del bosc de l'entorn del refugi. L'actuació té un pressupost de 160.000 euros i es preveu que estigui enllestida per la temporada de la brama del cérvol, a finals de setembre.

Bunyesc explica que la reforma energètica busca demostrar la viabilitat dels materials de proximitat en l'obra pública. "El fet d'utilitzar la bala de palla, que en aquest cas fa 80 centímetres de gruix, com a aïllament en una reforma energètica, fent aquest abric que es col·loca per l'exterior, és un cas únic", afirma. A més, les seves propietats, utilitzades en aquestes proporcions, permeten aconseguir un aïllament tres vegades superior al mínim exigit per la normativa actual.

L'arquitecte detalla que tot i que apostar per aquest sistema constructiu "molt poc usual" avui dia, cal tenir en compte que "fa més de cent anys, totes les construccions es feien amb el material que es tenia a la vora". De fet, diu que el refugi de Cuberes n'és tot un exemple: "Els murs de l'edifici són de pedra i, evidentment, són de pedres d'aquí la vora, que es van recollir i es van apilar formant aquesta paret". Per aquest motiu, reivindica continuar aplicant aquesta mateixa lògica.

Pel que fa a la reconstrucció de la coberta, s'ha utilitzat fusta procedent del bosc de l'entorn, la qual va ser processada in situ fa un any i mig amb una serradora mòbil. Aquests treballs van permetre obtenir 25 metres cúbics de fusta en forma de llistons, bigues i taula basta, material s'ha utilitzat tant per a l'estructura de la coberta com per als caixons que contenen les bales de palla a les façanes.

"Aquí són una mica com els tres porquets, però que cooperen junts. Hi ha el de la pedra, perquè s'han fet les finestres més grans perquè entri més llum; hi ha el porquet de la fusta que ha fet tota l'estructura de la coberta, amb els arbres d'aquí; i, finalment, el porquet de la palla que ha fet l'aïllament tèrmic", ha exemplificat Bunyesc.

Construcció d'impacte d'emissions de CO₂ negativa

Quant a la façana sud, aquesta es recobrirà amb policarbonat, material que actua com un aïllament transparent que permetrà l'entrada d'energia solar durant l'hivern. Amb tot plegat, s'aconsegueix "una construcció d'impacte d'emissions de CO₂ negativa", segons assenyala l'arquitecte, ja que, apunta, "tant la fusta com la palla el que ha fet és absorbir carboni de l'atmosfera". De fet, a diferència dels aïllants convencionals, que requereixen processos industrials contaminants, aquests no necessiten cap tractament especial i, al final de la seva vida útil, es poden retornar directament a la natura sense generar residus.

La reforma energètica permetrà que l'edifici, de gairebé 200 metres quadrats, es mantingui calent a l'hivern amb una estufa de biomassa, amb la qual cosa es deixarà d'utilitzar l'antiga caldera de gasoil. De fet, Bunyesc assegura que es podrà obtenir una bona temperatura a l'interior del refugi "amb la calor corporal de 15 o 20 persones".

Durant el mes de setembre, les façanes es recobriran amb un morter de calç que protegirà la palla de la humitat, el foc i els animals salvatges. "No és que no sigui tòxic, sinó que és comestible", destaca l'arquitecte sobre el material utilitzat, que, afegeix, sense protecció seria devorat pels cérvols de la zona. Les noves finestres, més grans que les originals a la banda on s'han col·locat les bales de palla, serviran com a punts d'observació de la fauna salvatge des de l'interior de l'edifici, tenint en compte que aquest representa un dels principals usos del refugi.

Bunyesc conclou que el projecte suposa tot un exemple de construcció sostenible, posat en pràctica en un edifici que és propietat de la Generalitat, que és qui ha assumit el cost de les obres. Així, espera que aquest model es pugui replicar en altres edificis públics i privats. "L'únic que necessita és l'espai que ocupa l'aïllament, però a part d'això és un sistema que aquí es provarà i es veurà que funciona molt bé", afirma l'arquitecte.