Els països de la Unió Europea tornen a rebutjar l’oficialitat del català
Alemanya encapçala l’oposició del bloc de països als quals genera dubtes legals i financers. Espanya els acusa de “segrestar i retardar” l’aprovació
El secretari d’Estat, Fernando Sampedro, conversa amb els ministres de Polònia i Luxemburg. - ACN
Els governs europeus van frenar ahir de nou la petició d’Espanya perquè el català, l’eusquera i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials de la Unió Europea pels dubtes legals i financers sense resoldre sobre l’impacte que tindria aquesta reforma al bloc comunitari, malgrat que Espanya afirma que ha respost ja a “tots els dubtes” expressats pels seus socis. Així va quedar patent en el debat d’una mica menys d’una hora que es va dedicar a l’assumpte durant el Consell d’Assumptes Generals celebrat a Brussel·les, on l’oficialitat de les llengües cooficials va xocar per setena vegada des que Espanya la va posar sobre la taula el 2023, a l’acordar amb Junts la defensa del català, amb el rebuig de prop d’una desena de països. La discussió va ser per moments tensa, per l’opinió de països com Alemanya, que va ser el més contundent, perquè la reforma en els termes en què planteja Espanya no és compatible amb els Tractats, cosa que també opinen països com Suècia, Finlàndia, Àustria o França i com sostenen els serveis legals del Consell.
Davant de les reticències mostrades pels països, fins i tot abans d’iniciar-se el debat, el secretari d’Estat espanyol de la UE, Fernando Sampedro, va demanar als seus socis europeus “no segrestar o retardar” la decisió sobre l’oficialitat de les llengües cooficials. Per a ell la proposta espanyola “no té cap impacte negatiu per a cap estat membre”. També el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va apujar el to contra els estats reticents assegurant que els dubtes expressats “no són legítims”. “El que és inacceptable és dir que es tenen dubtes, però no expressar-los, ni asseure’s a debatre. És una tàctica dilatòria”, va sentenciar. Espanya va proposar acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre aquests dubtes.
Des de Catalunya, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar que tant el seu Govern com els socialistes “no pararan” fins a aconseguir l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera en les institucions de la UE perquè “suposa el “reconeixement d’un element d’identitat per a 20 milions de persones”. Illa també va carregar contra el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, per no firmar el manifesto en favor de les llengües i va criticar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, afirmant que li hauria agradat que “com a gallec hagués donat instruccions al seu partit perquè no obstaculitzessin” l’aprovació.
