Final de curs amarg per a Sánchez després de l’última derrota pel decret antiapagades

El Govern espanyol va tancar dimarts el curs polític amb diverses derrotes parlamentàries i amb la incertesa de la continuïtat de la legislatura. Dos anys després de les últimes eleccions generals, el president de la Moncloa, Pedro Sánchez, afronta el seu pitjor moment després de l’esclat del cas Cerdán i la rebel·lia de diversos partits que li van donar suport en la investidura.

L’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, a qui es va acusar de cobrar comissions per adjudicacions irregulars d’obra pública, va posar en perill l’estabilitat de l’Executiu a mitjans de juny, encara que Sánchez ha assegurat des d’aleshores que no pensa a dimitir ni a convocar eleccions.

Les mesures anticorrupció anunciades pel president no han estat suficients per consolidar el suport dels seus socis d’investidura, sobretot de Podem, que ha estat molt crític amb el Govern i el mateix Sánchez i el distanciament del qual s’ha vist reflectit en l’última votació al Congrés pel decret antiapagades, que va fracassar amb els vots en contra també de BNG i Junts.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar ahir que “el Govern està col·lapsat” i “la legislatura morta”, i va recordar que l’Executiu “no es va atrevir” a incloure en l’ordre del dia la reducció de la jornada laboral i les anomenades lleis Bolaños per no perdre-les. Feijóo, a més, va assegurar que Sánchez té “tots els rècords de corrupció” al tenir “un problema al partit, un problema al Govern i un problema a la família”.

Pel seu costat, el president del PNB, Aitor Esteban, va considerar que hi ha “un bloqueig” en la legislatura i que s’està començant a conformar “una majoria negativa”. Esteban va carregar contra Junts per centrar-se en “una agenda molt pròpia” i contra Podem per “no donar oxigen al Govern”.

Per la seua part, el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va insistir en la seua idea de crear un espai “plurinacional” d’esquerres per presentar-se a les pròximes eleccions generals, malgrat que la direcció del partit va assegurar que “no és sobre la taula”. Rufián va reclamar “menys puresa i més cap” i va recalcar la importància de la iniciativa a causa que la suma d’esquerres “no és suficient”, malgrat que va reconèixer que “probablement els càlculs i interessos particulars faran que aquest compromís històric no passi”.

La proposta de Rufián no ha rebut encara cap suport ferm, tot i que la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, la condiciona a una “aliança en el programa” després de considerar que “la suma de sigles no funciona”.

En risc inversions de 200.000 milions d’euros

El rebuig del Congrés al decret antiapagades posa en risc fins a 200.000 milions d’euros en inversions, segons han alertat les grans empreses elèctriques. Després que PP, Vox, Junts, Podem i BNG votessin en contra de la normativa dimarts, tant el Govern central com experts del sector han avisat de les “grans conseqüències” si finalment no s’aprova el decret, que tenia com a objectiu reforçar el sistema elèctric i evitar apagades com la del 28 d’abril.

Entre altres repercussions, les elèctriques apunten que la no-aplicació del decret suposarà més exposició a futures crisis com l’apagada i la pèrdua de competitivitat internacional, mentre que altres informes adverteixen de l’impacte que tindrà la paralització d’inversions per la saturació de les connexions a les xarxes per a grans consumidors.Per la seua banda, la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, es reuneix avui amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per continuar treballant en el decret, després de titllar d’“irresponsable” el rebuig del projecte.