Netanyahu planeja controlar Gaza i expulsar Hamas però diu no voler governar-hi

El gabinet de seguretat israeliana es va reunir ahir a la tarda amb el primer ministre, Benjamin Netanyahu, al capdavant per debatre sobre una possible invasió total de la Franja de Gaza. Segons el diari israelià Haaretz, entre els assistents es trobaven tres exostatges a Gaza que van ser alliberats en els anteriors acords firmats entre Israel i Hamas.

Netanyahu va confirmar la intenció de prendre el control de Gaza per tenir “un perímetre de seguretat”, malgrat que va assegurar que no vol governar-la ni annexionar-la. “Volem expulsar Hamas d’allà, permetre l’alliberament de la població a Gaza i passar a un govern civil”. Israel controla en aquest moment aproximadament un 75% de la Franja, i l’ofensiva per controlar tot el territori podria durar uns cinc mesos, segons fonts israelianes.

Per la seua part, el Moviment de Resistència Islàmica (Hamas) va manifestar que les declaracions de Netanyahu “revelen els motius de la seua retirada de les negociacions”, i va assegurar que el líder israelià planeja “sacrificar els ostatges” captius per la milícia a Gaza.

La situació dels presoners va provocar protestes multitudinàries davant l’oficina de Netanyahu durant la reunió. El Govern israelià, a més, compta amb l’oposició del cap de l’Exèrcit, Eyal Zamir, que va afirmar que la cúpula militar continuarà expressant la seua postura “sense temor”, així com “de manera objectiva, independent i professional” després de les crítiques llancades en contra seu pel rebuig a la possible ocupació de la Franja, que posaria en perill als ostatges.

Mentrestant, la situació a Gaza continua sent dramàtica. Les autoritats de l’enclavament van informar de la mort de 98 persones dimecres a causa dels atacs israelians, 51 de les quals mentre buscaven ajuda humanitària. En dos mesos, la xifra de morts en aquesta circumstància arriba a 763.

Per pal·liar la fam a la Franja, el Govern d’Espanya ha destinat 20 milions d’euros a ajuda humanitària a la regió el 2025, i supera els 76 milions des de l’inici de l’ofensiva israeliana el 2023, segons va informar el ministeri d’Afers Estrangers.

La Comissió Europea, per la seua part, va reconèixer que l’accés humanitari a Gaza no arriba als nivells acordats amb el Govern israelià, malgrat que va admetre “avenços parcials”.

La portaveu d’Exteriors de la UE, Annita Hipper, va assenyalar que la posició del bloc és que la crisi a la Franja és “insostenible” i que la mort de civils és “indefensable”, però va evitar referir-se a l’ofensiva israeliana sobre Gaza com un genocidi, després que la seua vicepresidenta executiva Teresa Ribera assegurés en una entrevista que la situació, “si no és genocidi, s’hi assembla molt”.