Trump dona l’esquena a Ucraïna i recolza Putin, que exigeix el Donbàs per firmar la pau

El president dels EUA, Donald Trump, i el seu homòleg rus, Vladimir Putin, es van reunir divendres a la nit durant prop de tres hores a la base aèria d’Anchorage, a Alaska, per abordar el futur de la guerra a Ucraïna. En una roda de premsa conjunta posterior sense preguntes, Trump va qualificar l’encontre de “productiu”, però sense aconseguir resultats concrets sobre un alto el foc.

Segons van confirmar fonts pròximes a la cimera Putin va insistir en la seua exigència de quedar-se amb la regió sencera del Donbàs, que representa la pràctica totalitat de l’est d’Ucraïna, a canvi de paralitzar la seua ofensiva al sud del front de combat i de posar fi a nous atacs a la resta del país com una de les condicions per acceptar un possible acord de pau amb el Govern ucraïnès.

Moscou, val a recordar-ho, exigeix també que Ucraïna assumeixi un estatus permanent com a potència no nuclear, allunyada de l’OTAN, amb plenes garanties per a la comunitat russoparlant i, per damunt de tot, el reconeixement del que Moscou anomena “la nova realitat territorial” representada als territoris ucraïnesos que s’ha incorporat, bona part dels quals al Donbàs, així com Crimea.

En una entrevista posterior a Fox News, Trump va assegurar estar d’acord “en gran manera” amb Putin sobre un intercanvi de territoris com a part d’una futura pau entre ambdós països. A més, va dir que els dos mandataris també van coincidir que Ucraïna necessita noves mesures de seguretat, però fora de l’OTAN.

En aquest context, l’inquilí de la Casa Blanca va instar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb qui es reunirà demà dilluns a la Casa Blanca, que accepti el tracte amb Rússia encara que “potser diguin que no”. Entre els motius de Zelenski per no arribar a un acord, Trump va subratllar que Kíiv ha rebut molt finançament per part d’Europa i els EUA durant el conflicte.

“Biden va repartir diners com si fossin caramels i Europa li va donar un munt de diners. Nosaltres li vam donar 350.000 milions de dòlars. Europa li va donar molt menys, però tot i així molt: 100.000 milions de dòlars”, va assegurar.

El que ha quedat clar d’aquesta cimera a Alaska és que encara que Trump no ha aconseguit un alto el foc a Ucraïna, el que sí que ha aconseguit és acabar amb l’aïllament internacional del dirigent rus.

Prioritats de Zelenski

Per la seua part, Zelenski va assegurar que, en una conversa telefònica amb Trump, va insistir a aquest en la urgència d’un alto el foc, l’alliberament dels presoners, inclosos els “nens segrestats”, i reforçar les sancions contra Moscou.

❘ kíiv/moscou ❘ Les autoritats russes i ucraïneses van informar d’atacs als dos territoris durant la nit de divendres a dissabte que van resultar en gairebé un centenar de vehicles no tripulats abatuts, la mateixa nit en què el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president de Rússia, Vladímir Putin, mantenien la seua cita bilateral a Alaska.

Les forces aèries d’Ucraïna van indicar que almenys 85 drons van atacar les regions de Sumi, Donetsk, Txerníhiv i Dnipró i un atac amb un míssil balístic.

Per la seua part, el ministeri de Defensa rus va declarar que l’Exèrcit va interceptar 29 vehicles aeris no tripulats ucraïnesos sobre diverses regions russes i el mar d’Azov. “Deu sobre la regió de Rostov, nou sobre la regió de Stàvropol, quatre sobre la regió de Kursk, un UAV va ser abatut sobre les regions de Bélgorod, Briansk i Krasnodar, i tres sobre les aigües del mar d’Azov”, van assenyalar en aquest sentit les fonts russes.

A la línia del front, las tropes russes estan operant en almenys dos zones de la regió de Donetsk, a prop del llogaret de Datxne i Malíivka. Els lents avanços de Rússia a la zona nord-est de Pokrovsk continuen embolicant la ciutat pels flancs, amenaçant de tallar els subministraments als seus habitants. Si Pokrovsk cau, les forces russes també podrien avançar cap a Dobropíl·lia i Drujkivka, amenaçant potencialment Sloviansk i Kramatorsk, bastions clau d’Ucraïna a Donetsk.

nEls líders europeus van subratllar ahir la seua “infrangible solidaritat” amb Ucraïna després de la cimera d’Alaska entre els presidents dels EUA i de Rússia i es van oferir a brindar suport per organitzar una cita a tres bandes en la qual també hi hauria el mandatari ucraïnès, Volodímir Zelenski. Van lloar els esforços de Donald Trump per aconseguir “una pau justa i duradora” a Ucraïna i coincideixen que “el pròxim pas” passa per incloure Zelenski en l’equació.

El president de França, Emmanuel Macron, el canceller d’Alemanya, Friedrich Merz, i el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, van anunciar per avui una nova reunió de la Coalició de Voluntaris, que aglutina una trentena de països aliats d’Ucraïna, entre els quals Espanya.Per la seua part, la primera ministra danesa Mette Frederiksen, va posar en dubte, després de la cimera a Alaska, que Vladímir Putin tingui un interès real a assolir la pau a Ucraïna.