Robles retreu a les autonomies falta de prevenció en la gestió contra els incendis

La ministra de Defensa, Margarita Robles, va retreure a les comunitats autònomes del PP la falta de prevenció davant dels incendis i retards al demanar mitjans per combatre’ls durant la seua intervenció en la Comissió de Defensa al Senat per explicar les actuacions del seu departament amb motiu dels incendis que han afectat aquest estiu Espanya.

Robles va insistir que la competència per demanar l’activació de la Unitat Militar d’Emergències (UME) correspon a les autonomies. “L’Exèrcit no actua d’ofici”, va manifestar la ministra, que va començar la seua intervenció projectant durant 50 minuts vídeos de les intervencions de l’UME contra el foc des del passat 7 de juliol i fent una detallada cronologia de les activacions.

Fins a 5.600 efectius de l’UME, l’Exèrcit de Terra i l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, i de més de 2.000 mitjans van ser desplegats en 41 operacions fins al 22 d’agost, segons va explicar Robles, que va defensar la capacitat dels seus equips per “desplegar-se ordenadament sobre el terreny”.

Així mateix, Robles va culpar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que el 15 d’agost els Governs autonòmics populars demanessin mitjans en “quantitats increïbles” en abstracte, sense llistats concrets, que contenien elements ja desplegats. Mentrestant, el senador del PP Fernando Adolfo Gutiérrez Díaz de Otazu va atribuir a Robles que “hagi preferit arremetre” contra els presidents autonòmics del PP “abans que escometre els problemes i proporcionar el suport necessari”.

Després del Consell de Ministres, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va confirmar que el Govern estatal estudiarà les propostes de Feijóo contra els incendis, encara que va rebutjar la del registre de piròmans i que estiguin controlats amb braçalets telemàtics. A més, Marlaska va afirmar que les dades no apunten que els principals responsables dels incendis siguin els piròmans i el va instar a ser “més seriós” per no generar “alarma social”. De moment, Interior comptabilitza fins a 48 detencions i 143 investigats per la seua relació amb els focs a Espanya aquest any.

D’altra banda, el secretari general del Partit Popular, Miguel Tellado, va carregar de nou contra la directora general de Protecció Civil, Virgina Barcones, a qui va acusar de ser una “hooligan” del PSOE i de “fer política en lloc d’atendre la seua feina amb criteris tècnics”. Tellado va defensar la tasca de les autonomies del PP i va denunciar esperes de “48 o 72 hores” del Govern central per respondre a les demandes de mitjans, mentre que la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, va lamentar l’“actitud de braços caiguts” de l’Executiu davant de l’onada d’incendis.

Per la seua part, la secretària general de Podem, Ione Belarra, va denunciar des del Congrés que el PSOE porta “vuit anys bloquejant” l’aprovació de la llei de bombers i va insistir en la “precarietat” amb què treballa aquest col·lectiu. Belarra també va carregar contra la “política criminal” del PP respecte a la gestió dels incendis forestals de l’agost pel “desmantellament dels serveis públics on governa”, mitjançant “privatitzacions” i “retallades”.

En relació amb les víctimes mortals a causa dels incendis a Castella i Lleó, Vox va confirmar la presentació d’una denúncia per investigar les circumstàncies en què es van produir les morts de tres persones durant l’extinció d’incendis, a l’observar possibles delictes d’homicidi imprudent i contra els drets dels treballadors.

Protecció Civil va comptabilitzar ahir 15 grans incendis actius a Espanya –deu a Castella i Lleó, tres a Astúries i dos a Galícia–, que de moment han arrasat més de 400.000 hectàrees. Les autoritats van mostrar preocupació per l’evolució desfavorable dels focs de Garaño (Lleó) i de Pobra de Brollón (Lugo), que ha afectat 600 hectàrees en menys de 24 hores. Les ratxes de vent, a més, estan dificultant les tasques d’extinció dels incendis de Barniedo de la Reina (Lleó) i Porto (Zamora), declarat el 14 d’agost i on treballen deu quadrilles amb tallafocs en tres fronts.

D’altra banda, dos militars de l’UME del dispositiu d’extinció dels incendis de Galícia van resultar ferits greus ahir al municipi de Trasmiras (Ourense) arran del xoc del camió militar en el qual viatjaven amb un altre de carregat de bestiar. El vehicle va caure per un terraplè i una de les víctimes va haver de ser evacuada mitjançant un helicòpter. Malgrat un nou foc a A Fonsagrada (Lugo), la situació a Ourense evoluciona favorablement.

Al seu torn, la Xunta va anunciar la desactivació de la situació 2 d’emergència a la província, declarada fa 15 dies, i va xifrar en 95.000 les hectàrees cremades des de l’agost a tot Galícia.

A Portugal, on han consumit 270.763 hectàrees aquest any, prop de 60 municipis es troben en risc “màxim” d’incendi a les regions del centre i el nord, alguns dels quals fronterers amb les regions espanyoles de Galícia, Castella i Lleó i Extremadura.

Tanmateix, els ministres d’Interior i Transició Ecològica –Fernando Grande-Marlaska i Sara Aagesen– compareixeran a petició pròpia per donar explicacions sobre els focs. També acudiran de forma voluntària els titulars de Transports i Igualtat, Óscar Puente i Ana Redondo.

Q

La Diputació Permanent del Congrés –l’únic òrgan que està actiu en els períodes no ordinaris de sessions– va rebutjar ahir cridar a comparèixer aquesta mateixa setmana el president Pedro Sánchez, les dos vicepresidentes socialistes i sis ministres més, per retre comptes sobre diferents assumptes, entre els quals hi ha la gestió dels incendis i les incidències ferroviàries.

Així mateix, el president de la Xunta gallega, Alfonso Rueda, compareixerà a petició pròpia el 9 de setembre en el primer ple ordinari del Parlament gallec, una vegada que arranqui el nou període de sessions, per donar compte de la gestió en l’onada d’incendis forestals que ha arrasat gairebé 96.000 hectàrees a Galícia.