POLÍTICA
Comptes i finançament, els reptes d’Illa
El president encara el segon any de mandat amb l’obligació d’aprovar els pressupostos del 2026. El suport d’ERC i Comuns segueix en l’aire i Junts es referma com a líder de l’oposició
El Govern es compromet a millorar els serveis públics- El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer ahir un balanç “positiu” de la reunió del Govern a les Terres de l’Ebre. El mandatari català va manifestar que el seu Executiu s’ha fixat “objectius específics” per al curs vinent, sobretot en relació amb millorar els serveis públics. Illa va ser present en la inauguració del nou bloc quirúrgic de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (imatge). - ACN
El Govern liderat per Salvador Illa afronta el segon any de legislatura amb l’aprovació dels pressupostos del 2026 com a objectiu prioritari. El president i els consellers van finalitzar ahir la cimera a Arnes (Terra Alta) per fixar el rumb que prendrà l’Executiu el curs vinent, que té diversos reptes davant, i que arrancarà de manera oficial amb el debat de política general que se celebrarà entre el 7 i el 9 d’octubre al Parlament, una setmana després del primer ple ordinari del període de sessions.
Tanmateix, es considera la celebració de la Diada Nacional, en menys de dos setmanes, com el tret de sortida del curs polític català. Serà la segona sense un Govern independentista en quinze anys, amb el moviment desmobilitzat i en hores baixes. El finançament singular va ser el punt estrella de l’acord entre socialistes i republicans per investir Illa. Generalitat i Moncloa es van reunir al juliol per acordar les bases del nou sistema, que no sortirà del règim comú i que comptarà amb una quota de solidaritat.
Unes setmanes després, el Govern va anunciar que endarreria fins al 2028 l’inici de la gestió de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), prevista per al 2026. Per pal·liar la decepció d’Esquerra, l’Executiu va potenciar l’autonomia de la hisenda catalana en relació amb la contractació.
FLA
La Generalitat, a més, es beneficiarà d’una de les mesures acordades entre ERC i el Govern central, que ha causat polèmica de diverses autonomies, la majoria liderades pel PP. El Consell de Ministres té previst aprovar dimarts vinent el projecte de llei pel qual el ministeri d’Hisenda condonarà part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). En el cas de Catalunya seran 17.104 milions d’euros, el 20 per cent del deute total, amb la qual cosa és el segon territori més afavorit després d’Andalusia.
Transport
El traspàs de Rodalies a la Generalitat avança a més ritme, després de l’anunci de la constitució de la nova empresa mixta en la qual el Govern tindrà “un paper determinant” i que serà “plenament operativa” el 2026. Encara que tindrà majoria al consell de direcció, la Generalitat tindrà el 49,9% de la companyia, i les contínues incidències han desencadenat les crítiques de l’oposició.
En relació amb el transport, una de les propostes que més rebuig han generat ha estat l’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la prolongació de la tercera pista i la remodelació de les dos terminals. El projecte, que afectarà els espais naturals de la Ricarda i el Remolar, està sent estudiat per la Comissió Europea per motius mediambientals. ERC i Comuns han mostrat oposició a l’ampliació, encara que no han arribat a definir-la com una línia roja per aprovar els pressupostos de l’any que ve. El PSC, amb 42 escons, va necessitar els vots favorables d’Esquerra (20) i Comuns (6) per investir fa un any Salvador Illa com a president de la Generalitat, i tornarà a requerir el seu suport per als comptes del 2026, després d’un any sense aprovar-los i sobrevivint amb suplements de crèdit pactats amb els seus socis.
Suports
A més, l’Executiu sap que no podrà comptar amb els vots de Junts, el principal partit a l’oposició, que es va negar a negociar amb el PSC i ha acusat en diverses ocasions els socialistes catalans de “no plantar-se davant de Madrid” per defensar els “interessos de Catalunya”.
Mesos abans de la investidura d’Illa, el PSOE va aconseguir convèncer un gran nombre de partits per investir Sánchez com a president del Govern central, entre els quals Junts, el negociador més dur. El partit liderat per Carles Puigdemont va posar, a més de l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’aprovació de la llei d’amnistia com a condició per donar els seus vots a Pedro Sánchez, encara que l’aplicació no ha estat completa.
Illa ha destacat l’efecte positiu de la implantació de la llei, i en els últims dies ha reiterat les seues crítiques cap al Tribunal Suprem per la seua resistència a aplicar-la als líders del referèndum –entre ells Puigdemont i el líder d’ERC, Oriol Junqueras–, acusats de malversació. Puigdemont espera la resposta del Tribunal Constitucional –que es va pronunciar a favor de la norma– sobre el recurs d’empara i la pronunciació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que estudia l’encaix de la llei en la legislació europea.
