Rússia llança el seu pitjor atac aeri contra Ucraïna i danya la seu del Govern a Kíiv

Rússia va escalar ahir a la matinada la guerra a Ucraïna llançant un bombardeig massiu amb més de 800 drons, una xifra rècord, i més d’una dotzena de míssils contra diverses regions i ciutats el país, inclosa la capital. Durant l’ofensiva van morir almenys quatre persones, entre les quals un nounat, i va ser assolida per primera vegada la seu del Govern ucraïnès. Kíiv ho veu com una nova demostració que Moscou no té cap intenció de negociar la pau. L’atac nocturn és el més greu des del començament de la guerra el febrer del 2022, no per les conseqüències en vides humanes i danys, sinó pel nombre sense precedents de drons llançats sobre Ucraïna en 1.292 dies de conflicte armat i pel fet que, per primera vegada, un bombardeig rus va assolir un edifici governamental i no un qualsevol, sinó la seu del Gabinet de Ministres.

Segons va indicar al seu compte de Facebook la primera ministra ucraïnesa, Iúlia Sviridenko, en particular el sostre i els pisos superiors de la seu del Govern van quedar afectats pel bombardeig. Kíiv va ser el territori més colpejat per l’atac, on un edifici residencial de nou plantes va patir greus danys al quedar parcialment destruïdes quatre plantes i desencadenar-se un incendi. Al mateix barri, un altre edifici d’apartaments de 16 plantes va patir danys a l’impactar-hi fragments que van desencadenar un incendi als pisos més alts.

Les defenses antiaèries ucraïneses van poder abatre 747 drons i quatre míssils de creuer. Tanmateix, es van registrar impactes de nou míssils i 54 drons suïcides en 33 ubicacions de tot el país, a més de la caiguda de fragments d’objectes abatuts en vuit llocs.

Aquesta escalada arriba enmig dels esforços del president dels EUA, Donald Trump, per asseure a la taula de negociació el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i el cap del Kremlin, Vladímir Putin, i després que 26 països es comprometessin a proporcionar garanties de seguretat a Kíiv una vegada hi hagi un alto el foc o un acord de pau, incloses una missió internacional de tropes i l’enfortiment de l’Exèrcit ucraïnès i de la seua defensa antiaèria. Putin, tanmateix, ja ha manifestat que no creu que sigui possible un acord de pau amb una contrapart que considera il·legítima per haver vençut, segons ell, el mandat presidencial de Zelenski, i a més ha deixat clar que vol una pau sota el seu dictat.