L’Eurocambra recolza suspendre relacions amb Israel però evita la paraula ‘genocidi’

El Parlament Europeu va recolzar ahir la proposta de la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, de suspendre parcialment l’acord comercial amb Israel i va aprovar una resolució per condemnar la “catàstrofe humanitària” a la Franja de Gaza, encara que va evitar qualificar-la de “genocidi”.

El text, no vinculant, va aconseguir 305 vots a favor, 151 en contra i 122 abstencions, i mostra la profunda divisió de l’Eurocambra. A banda d’evitar el terme genocidi, fet servir per la vicepresidenta executiva de la CE, Teresa Ribera, la resolució va treure les referències que la fam a Gaza és “provocada” i va suavitzar la responsabilitat israeliana en l’escalada de la guerra per pressió dels populars.

L’Eurocambra també va exigir un “alto el foc immediat”, l’entrega d’ajuda humanitària i l’alliberament de tots els ostatges israelians retinguts per Hamas, a més de reivindicar la solució de dos estats per garantir la pau.

Per la seua part, el Govern d’Israel va afirmar que Von der Leyen “fa propaganda” de Hamas i que ha enviat “un missatge erroni que envalenteix el terror”.

En relació amb l’embargament d’armes aprovat per la Moncloa, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va acusar el president espanyol, Pedro Sánchez, de llançar “una amenaça genocida” contra Israel per al·legar que Espanya no pot frenar l’ofensiva sobre Gaza perquè “no té bombes nuclears”.

“Pel que sembla, amb la Inquisició espanyola, l’expulsió dels jueus d’Espanya i l’assassinat sistemàtic de jueus en massa durant l’Holocaust no en té prou, Sánchez”, va declarar Netanyahu en xarxes socials.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va insistir a no deixar de condemnar la “massacre a Gaza” i va assegurar que no veu “cap xoc amb els Estats Units” per les mesures contra Israel després de les acusacions de la Casa Blanca d’encoratjar els terroristes. “Hem pres una decisió sobirana”, va afirmar Albares, que va sol·licitar a l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, que transmeti a Israel el rebuig que se sancioni ministres de la Unió.

Kallas, a més, es va defensar de les crítiques del seu predecessor, Josep Borrell, per l’immobilisme de la UE sobre la situació a Gaza, esmentant la suspensió de l’Acord d’Associació amb Israel i els camions d’ajuda humanitària arribats a l’enclavament.

Augmenten els morts a la Franja de Gaza i al Líban

Les autoritats palestines van informar de 74 morts en 24 hores entre dimecres i ahir a la Franja de Gaza. Nou persones van morir mentre esperaven ajuda humanitària i set a causa de l’escassetat d’aliments, que eleven a 411 els morts per aquesta raó des del 7 d’octubre del 2023. Els vaixells italians de la Global Sumud Flotilla, que portarà ajuda humanitària a l’enclavament, tenen previst partir en les pròximes hores des de Sicília cap a Gaza i les autoritats de Tunísia van assegurar dimecres que el segon atac a la Flotilla va ser “premeditat”.

D’altra banda, l’esclat d’un artefacte explosiu de fabricació casolana va ferir dos militars israelians als voltants de la ciutat cisjordana de Tulkarem, i un bombardeig de l’Exèrcit israelià va provocar ahir un mort al sud del Líban, en un atac contra una “infraestructura en un centre de producció i emmagatzemament d’armes estratègiques de Hezbollah”.