Un de cada cinc empleats de Catalunya teletreballa una mitjana d’uns tres dies a la setmana

El teletreball torna a guanyar terreny a Lleida i Catalunya, consolidant-se com una eina estable dins del mercat laboral. Després de l’impuls forçat a causa de la pandèmia del 2020 i el posterior retrocés, aquesta modalitat ha trobat un equilibri. Cada vegada més empreses aposten per combinar jornades presencials i remotes, especialment en els sectors administratius, tecnològics i de serveis digitals. Segons l’Idescat, un de cada 5 empleats teletreballa, almenys ocasionalment, amb una mitjana de 2,9 dies per setmana. Malgrat que la tendència s’estén també a la província de Lleida, la implantació és més limitada pel pes de les activitats agrícoles, industrials i logístiques, on la presència física continua sent imprescindible.

El model híbrid, que alterna treball presencial i remot, s’ha imposat de forma definitiva. De fet, tan sols un 9,2% dels empleats pot dir que treballa més de la meitat de la setmana a distància, mentre que un 59,8% no pot fer-ho per la naturalesa de la seua feina. La resta disposa de mitjans tècnics, però prefereix mantenir una part presencial. Aquesta estructura reflecteix un nou equilibri entre flexibilitat i productivitat que moltes empreses han adoptat com a fórmula permanent.

Les diferències territorials són evidents. En municipis de menys de 10.000 habitants amb prou feines teletreballa una petita part de la població activa (9,5%), la qual cosa evidencia la bretxa entre l’entorn urbà i el rural. L’accés al treball remot augmenta amb el nivell d’estudis i és més freqüent entre persones d’entre 25 i 44 anys, mentre que la diferència per gènere és mínima, un 21,8% de dones davant del 21,1% d’homes. L’avenç del teletreball també depèn de la connectivitat. A Catalunya, el 97,7% de les llars disposa de banda ampla, però encara hi ha zones rurals i de muntanya amb cobertura limitada, especialment al Pirineu, la Noguera i el Pallars. Malgrat aquestes dificultats, creix la demanda d’entorns naturals en els quals poder treballar. Projectes com Cowocat Rural i els espais de coworking de Tremp, Sort i la Seu d’Urgell busquen atreure professionals i retenir talent digital mitjançant infraestructures amb fibra òptica i serveis compartits.

En paral·lel, emergeix amb força el fenomen del workation, una tendència que combina treball i descans en entorns rurals o turístics. Molts professionals aprofiten la possibilitat de teletreballar per instal·lar-se temporalment en llocs tranquils, amb millor qualitat de vida i costos més baixos. La idea és senzilla: si la feina es pot fer des de qualsevol lloc, per què no fer-la des d’una vall del Pirineu o un poble amb fibra òptica i vistes al Montsec? Alguns municipis de muntanya ja han començat a oferir allotjaments adaptats, espais de treball compartits i programes de benvinguda per a teletreballadors, amb l’objectiu de revitalitzar l’economia local i atreure nous residents. Aquest moviment, cada vegada més visible a Europa, també està arribant a Catalunya. En comarques com l’Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà, es promou el workation com una alternativa sostenible per dinamitzar el territori i fixar població jove. No es tracta només de treballar en remot, sinó de viure d’una altra manera, amb menys estrès, més connexió amb la natura i en comunitats locals més actives.

El repunt del teletreball s’interpreta com una estabilització. Tot indica que el model híbrid s’ha consolidat a Catalunya i avança, malgrat que amb lentitud, a Lleida. El seu creixement dependrà de la digitalització de les empreses i de la millora de la connectivitat a les zones rurals. El teletreball, que va nàixer com una mesura d’emergència, és ara una forma d’ocupació flexible, un estil de vida que combina treball i benestar.

La Diputació té 161 empleats online

La Diputació compta amb 161 empleats que teletreballen, una mesura que es va implantar durant la pandèmia, ja que abans del 2020 no hi havia precedents. Els treballadors poden sol·licitar d’un a tres dies de teletreball, depenent de les seues necessitats, tot i que a la pràctica acostumen a ser dos les jornades des de casa. En el cas de la delegació de la Generalitat són 11 dels 20 empleats que teletreballen, amb un 35% de la jornada laboral online.

Els sindicats, a favor de continuar avançant

Els principals sindicats, UGT i CCOO, coincideixen que el teletreball és una eina útil per modernitzar l’organització laboral, malgrat que exigeixen la dotació de mitjans adequats, el dret a la desconnexió digital, i que les empreses no utilitzin el treball remot per precaritzar condicions o augmentar el control. “Hem d’avançar cap al model europeu”, assenyala Joana Mor, secretària general d’UGT Terres de Lleida.

La patronal demana que hi hagi compromís

La patronal aposta per una regulació que promogui el teletreball amb garanties, però sense imposar càrregues excessives a les empreses ni restriccions que puguin frenar-ne l’ús. A més, demana compromís al treballador en les seues hores laborals. “Està clar que no es pot aplicar en tots els sectors, però el teletreball ha arribat per quedar-se. En aquest sentit, ha d’existir un compromís per les dos parts”, assenyala Esther Pagano, gerent de la COELL.

El 87% del territori disposa de fibra òptica

El 87% del territori lleidatà compta amb fibra òptica, un 97% té servei 4G i el 74% el sistema 5G. Així ho va explicar el director general de Telefónica a Catalunya, Chema Casas, en el marc de la jornada Digitalització Empresarial, organitzada el desembre passat per SEGRE amb la col·laboració de la companyia de telecomunicacions. El compromís adquirit és que la fibra, clau per poder exercir el teletreball, arribi al 100% del territori a finals d’aquest any.