Puigdemont reuneix l'executiva de Junts a Perpinyà per escenificar el trencament amb el PSOE

Carles Puigdemont ha reunit la plana major de Junts a Perpinyà per a decidir el futur de la relació amb el PSOE, després del que consideren "incompliments" dels acords per a la investidura de Pedro Sánchez. La maquinària ja es va posar en marxa aquest diumenge, amb una reunió de la direcció permanent, i continua aquest dilluns, on a les 10h ha estat citada tota l'executiva nacional del partit. Ara mateix, la formació es descanta per escenificar el trencament amb els socialistes, una ruptura que es validaria en una consulta a la militància aquesta mateixa setmana. A l'espera que compareguin a les 17h per a comunicar la decisió, caldrà veure com es tradueix a la pràctica, amb els seus 7 vots decisius al Congrés dels Diputats.

Després de setmanes d'advertir que "passarien coses", dimecres passat va ser la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, qui va apujar el to contra Pedro Sánchez i el PSOE, un discurs planificat prèviament. Mentre Pedro Sánchez demanava "temps" a Junts, la vicepresidenta del partit va acusar-lo de posar sobre la taula qüestions com el canvi horari o Palestina, però obviar els compromisos contrets el 2023. Nogueras també va retreure-li que "persegueixi" els autònoms i que "bloquegi" les iniciatives de la seva formació contra l'ocupació i la multireincidència. "Potser s'hauria de parlar menys de canvis d'horari i començar a parlar de l'hora del canvi", va dir durant la sessió de control.

Poques hores després, Carles Puigdemont va convocar l'executiva nacional dilluns a Perpinyà, en una reunió que es preveu llarga, amb un únic punt a l'ordre del dia: "Balanç de l'Acord de Brussel·les i accions a emprendre". En aquests moments, l'expresident s'inclina per escenificar la ruptura de les relacions amb els socialistes, a l'expectativa de quines conseqüències té això en la legislatura espanyola.

En una intervenció al Congrés Municipalista aquest dissabte, el secretari general del partit, Jordi Turull, va assegurar que venen "moments complicats" i tot i que no va mencionar explícitament el PSOE en cap moment, va indicar que al partit estarien "a l'alçada".

Junts també havia posat el debat de política general del Parlament, que va tenir lloc fa dues setmanes, com a termòmetre de les relacions amb el PSC, a qui acusaven de tenir discursos contraposats a Ginebra i a Barcelona. Els socialistes van aprovar la proposta de resolució que contenia el preàmbul de l'Acord de Brussel·les, però van rebutjar el text que reclamava la negociació d'un referèndum a la taula de Suïssa. No és el primer cop que Junts es planteja suspendre les relacions amb el PSOE. Ho va fer a principis d'aquest any, quan Carles Puigdemont va reclamar a Pedro Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança al Congrés. No obstant això, aquesta petició va acabar sent retirada a sol·licitud del mediador entre els dos partits, el guatemalenc Francisco Galindo. Els juntaires no han aclarit la posició davant una eventual moció de censura del PP, malgrat que els populars els han fet diverses crides a sumar-s'hi durant els últims mesos.

Balanç de dos anys d'"incompliments"

Durant els últims mesos, Junts ha denunciat la manca d'avenços en les carpetes acordades el 2023 per a la investidura de Pedro Sánchez. L'últim dels revessos ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, quan el govern espanyol va descartar tornar a traslladar l'oficialitat del català a la UE a la taula dels estats membres fins que no es constati la unanimitat dels 27, que continua sense ser-hi. La Moncloa ha traslladat en les últimes hores un acord amb el govern alemany per a abordar la qüestió, però està per veure que convenci el partit de Puigdemont.

D'altra banda, la formació denuncia que la llei d'amnistia no s'ha aplicat de forma efectiva per culpa dels jutges del Tribunal Suprem, que l'han bloquejat en el cas dels líders del procés. Si bé són conscients que els esculls es troben en determinats magistrats, retreuen al govern espanyol no ha fet prou per plantar cara al poder judicial i que podria haver fet més. També lamenten que no hi ha hagut una "amnistia política" no s'ha completat, amb una reunió entre Puigdemont i Illa que va arribar "tard" i una trobada amb Sánchez que no està ni prevista. Aquest dijous, el president espanyol deia que ho farà "quan toqui".

A més d'aquestes dues carpetes, tampoc han tirat endavant altres acords amb el govern espanyol, com la proposició de llei per a la delegació de les competències en immigració a la Generalitat, que va ser inadmesa a tràmit pel vot en contra de Podem al Congrés. També critiquen que hi ha bloquejades diverses iniciatives legislatives en matèria de multireincidència o contra l'ocupació d'habitatges.

Segons la direcció de Junts, tot aquest cúmul de fets ha generat de nou la desconfiança en les relacions amb el PSOE. Tampoc no hi ha ajudat l'empresonament de l'exsecretari d'organització socialista Santos Cerdán, que s'havia convertit en el principal interlocutor amb el secretari general juntaire, Jordi Turull. Ara aquest paper l'està exercint l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.

Les anteriors consultes

Des de Junts assenyalen que qualsevol decisió que passi per la ruptura de la relació amb el PSOE serà sotmesa a votació de la militància, com va passar en el seu moment amb l'Acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez el 2023. En aquell moment, amb una participació del 67% de les bases, el 86,16% van votar a favor del pacte, mentre el 13,83% ho va fer en contra. Una consulta similar va tenir lloc l'octubre del 2022, quan Junts va sotmetre a votació de les seves bases la sortida del Govern de Pere Aragonès després d'un intens debat intern. En aquell cas, el resultat va ser ajustat, amb el 55,73% a favor i el 42,39% en contra. Hi van participar un 79,18% dels militants.