Estrasburg avala la presó preventiva de Junqueras, Turull i Sànchez en ple procés independentista

El Tribunal Europeu de Drets Humans avala que els tribunals espanyols impedissin a Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez sortir de la presó preventiva en ple procés per “preservar l’ordre constitucional”. Estrasburg ha negat que Espanya hagi vulnerat els drets polítics dels tres independentistes, que havien denunciat Espanya per les restriccions de participació en les eleccions catalanes del 2017, la constitució posterior del Parlament i els intents d’investidura. El TEDH considera que el Tribunal Suprem va aportar raons “suficients” per justificar la presó preventiva i que els partits independentistes van poder participar en els comicis i proposar candidats, tot recordant que Quim Torra (Junts) va assumir la presidència el 2018.

“El Tribunal considera que les autoritats nacionals van equilibrar els diversos interessos en joc d'una manera que no es pot qualificar d'arbitrària ni de vulnerar la lliure expressió de l'opinió popular”, afirma la sentència del TEDH publicada aquest dijous.

Estrasburg conclou que les restriccions impugnades “no eren arbitràries i eren proporcionades” tenint en compte “la gravetat dels delictes” i la “vulneració dels valors fonamentals de l’estat de dret que comportaven”.

Els líders del ‘procés’ també han recorregut la condemna del Tribunal Suprem pel cas de l’1-O, però aquest cas està pendent de resolució a Estrasburg.

Presó preventiva i eleccions

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar Espanya pel fet que els tribunals li impedissin assistir a la sessió constitutiva del Parlament i per assistir a la sessió d’investidura del president de la Generalitat. El republicà denunciava que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.

L’actual secretari general de Junts, Jordi Turull, també va portar al TEDH la vulneració del dret a la llibertat, a la representació política i un abús de dret per part de les autoritats espanyoles pel seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.

Després de les eleccions del desembre del 2017, Turull va ser escollir membre del Parlament i el 21 de març del 2018 va ser proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat. Aquell mateix dia el jutge instructor va dictar un auto de processament acusant Turull i els altres presos, de crims de rebel·lió i malversació. L’endemà Turull va assistir a la sessió d’investidura, però no va obtenir prou vots i es va convocar una segona sessió pel 24 de març. El 23 de març el jutge va decretar la detenció preventiva pel risc de fuga i reincidència, amb la qual cosa Turull no va poder assistir a la sessió.

Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número dos de Junts en les eleccions del 2017, al·legava a Estrasburg que es va violar el seu dret a participar en aquella campanya, assistir al Parlament i a la investidura. En el seu cas se li va denegar la petició per anar als actes electorals, parlar amb els mitjans des de la presó i accedir a més hores d’internet. A més, mentre estava en presó preventiva se’l va proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar tant el 17 d’abril com el 18 de juny del 2018.

Els tres independentistes van recórrer judicialment els fets, però el Tribunal Constitucional va avalar les restriccions defensant que van ser proporcionades. Per això, Turull, Junqueras i Sànchez van anar al TEDH en última instància per denunciar les restriccions polítiques durant la seva presó preventiva.

Turull respecta la sentència del TEDH però insisteix que van empresonar-lo per haver-se sotmès a la investidura

Jordi Turull ha assegurat que "respecta però no comparteix" la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que aquest dijous ha avalat que s'impedís a ell, Oriol Junqueras i Jordi Sánchez sortir de la presó preventiva. En una atenció als mitjans després de fer-se pública la decisió, el secretari general de Junts ha insistit que el seu empresonament, enmig del seu propi debat d'investidura, "responia a criteris polítics, a una estratègia política" i que buscava "escapçar" l'independentisme. I ha afegit: "Si no hagués optat, segurament les coses haurien anat d'una altra manera". Turull ha dit que "ho tornaria a fer", en referència a sotmetre's a la investidura en aquell context, després que no pogués celebrar-se la de Carles Puigdemont.

El secretari general de Junts ha afirmat que la sentència és fruit de "l'estratègia de l'Advocacia de l'Estat en tot aquest recurs, que ha decorat i ha afinat molt jurídicament el que va ser una decisió política". En aquest sentit, ha dit que espero que "no li passi mai més a ningú, tot i que estigui en opcions polítiques als antípodes".

"Ho tornaria a fer, evidentment. Com farem tot allò que sigui per a confrontar-nos i plantar cara a aquesta mena de jutges que fan més de justiciers contra l'independentisme", ha reiterat.

La sentència del TEDH

El tribunal amb seu a Estrasburg avala les decisions judicials espanyoles que van impedir a Junqueras, Turull i Sànchez sortir de la presó preventiva en ple ‘procés’. En la seva sentència, el TEDH recorda que “per garantir l’estabilitat i l’eficàcia d’un règim democràtic, l’Estat pot veure’s obligat a prendre mesures concretes per protegir-se”.

En el cas del ‘procés’, Estrasburg assenyala que “les circumstàncies eren particularment “inusuals i greus” i reconeix que “un Estat ha de poder impedir raonablement la implementació d’un projecte polític, incompatible amb les normes del Conveni, abans que es posi en pràctica mitjançant actes concrets que arrisquin a soscavar la pau civil i el règim democràtic del país” quan “els tribunals nacionals estableixen l’existència d’aquest perill”. El TEDH cita diverses vegades la sortida d’alguns presos per assistir a la sessió inaugural del Congrés dels Diputats del 21 de maig del 2019: “Aquest fet reforça l’argument basat en què la proximitat temporal entre els fets en qüestió, l’impacte d’aquests fets, així com el risc de reincidència, només disminueix amb el pas del temps”.

Pel que fa a Sànchez, el TEDH diu que “era objecte d’un procediment penal per delictes greus” i que “no podia esperar raonablement participar en les eleccions en qüestió sense cap mena de restricció”. El tribunal creu que es va justificar de forma “detallada la necessitat de prevenir el risc de fugida” i de “reincidència”. Així, considera que el seu rol a les protestes del 20 i 21 de setembre van provocar “altercats” i “danys materials importants”. “Tenint en compte el curs d'aquests esdeveniments i l'alt grau de responsabilitat del demandant, tal com van establir els tribunals nacionals, era raonable considerar que el seu trasllat a l'edifici del Parlament podria haver provocat més incidents de certa intensitat”, afirma. També nega que Sánchez fos privat dels mitjans ordinaris de comunicació externa i veu “indiscutible” que Junts va poder “difondre el seu missatge”.

Davant la queixa específica de Turull, que acusava el Suprem de prendre una “decisió política motivada” per no haver explorat mesures menys restrictives, el TEDH replica que sí que va proporcionar raons “rellevants” i “suficients” per justificar la detenció preventiva. “Hi havia motius raonables per creure que la seva detenció preventiva era necessària per garantir la seva presència al judici i prevenir qualsevol reincidència per tal de preservar l’ordre constitucional”.

Per últim el TEDH analitza la demanda per vulneració del dret a la llibertat d’expressió que al·legaven els tres dirigents independentistes. Estrasburg conclou que “hi havia mitjans legals i constitucionals que els permetien expressar les seves opinions o promoure el projecte polític que defensaven i que, per tant, la seva ideologia no era el motiu de la seva pressió preventiva”. També conclou que les restriccions impugnades “no eren arbitràries i eren proporcionades” tenint en compte “la gravetat dels delictes” i la “vulneració dels valors fonamentals de l’estat de dret que comportaven”. “Si bé algunes de les decisions impugnades van tenir en compte la necessitat d'impedir que els sol·licitants duguessin a terme el seu projecte inconstitucional, en qualsevol cas estaven basades en la llei i justificades a la llum dels drets del Conveni invocats pels sol·licitants davant el Tribunal”, diu la sentència.