Pugna per l’ampliació de l’aeroport, habitatge i IRPF

La portaveu d’ERC al Parlament, la lleidatana Ester Capella, va reiterar el rebuig dels republicans a l’ampliació de l’aeroport del Prat però va evitar posar-lo com a línia roja en la negociació dels pressupostos amb el Govern. “Amb tantes línies roges quedes atrapat sense poder fer res”, va argumentar Capella, hores abans que la portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, afirmés que hi haurà obres a l’aeroport barceloní a partir del 2030.

ERC, a més, va registrar una moció que es debatrà al Parlament per “regular i si és necessari prohibir” la compra especulativa d’habitatges en zones tensionades, segons va explicar Capella, que va instar el president del Govern, Salvador Illa, a no deixar-se “intimidar pels grans lobbies immobiliaris”. Sobre la prohibició de compres especulatives d’habitatge, Paneque va advertir de les “complexitats jurídiques” i de la necessitat de “modificacions legislatives” al Congrés, difícils per l’aritmètica parlamentària, malgrat que va defensar “explorar totes les vies possibles”.

Per la seua part, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, va considerar una “nova presa de pèl” la decisió d’ERC d’ajornar al 2026 el debat al Congrés sobre la recaptació de l’IRPF per centrar-se en el finançament singular, les negociacions del qual “s’han intensificat”, segons Paneque. “Com volen pactar un nou sistema de finançament si ni tan sols són capaços de posar-se d’acord en la recaptació íntegra de l’IRPF? Era el mínim del mínim, i ni tan sols n’han estat capaços”, va lamentar.

Zero reunions el 2025 sobre la inversió estatal a Catalunya

� El Govern va reconèixer ahir que els grups de treball per abordar la inversió del Govern central a Catalunya no s’han reunit en tot l’any. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va explicar en una resposta parlamentària a Junts que “encara no ha estat possible” reunir aquest any els dos grups pactats entre Moncloa i Generalitat. El primer havia de determinar l’import pendent de finançament corresponent al dèficit d’infraestructures de l’Estat durant el període 2009-2013, segons marca la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia, que estableix una correlació amb el pes en el PIB estatal. Per la seua part, el segon havia d’analitzar la creació d’un consorci paritari entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya en matèria d’inversions.