Sánchez prova de reconduir la seua relació amb Junts i admet els seus “incompliments”

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va provar ahir de reconduir la seua relació amb Junts, després de la ruptura anunciada per la formació de Carles Puigdemont fa unes setmanes. En diverses entrevistes, Sánchez va admetre els seus “incompliments” amb Junts i va avançar el reial decret llei anunciat més tard pel Consell de Ministres, que va incloure alguns dels compromisos assolits amb el partit independentista.

Malgrat insistir que no hi haurà eleccions anticipades i reiterar la seua voluntat d’esgotar la legislatura fins al 2027, Sánchez va reconèixer la “gravetat de la crisi” que té amb Junts. El cap de l’Executiu va reafirmar que l’acord de Brussel·les va suposar “una gran oportunitat per al diàleg i la negociació per resoldre un conflicte polític que ve de llarg”, i va assegurar que manté la “mà estesa” a Junts.

En relació amb la llei d’amnistia, Sánchez va remarcar que “la normalització completa no es produirà fins que Puigdemont pugui tornar a Catalunya”. “Jo em veuré amb ell, aquest encontre es produirà”, va assenyalar el líder del PSOE, que va cridar a la recuperació dels actors polítics que compten amb “la legitimitat, amb el suport dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”, com és el cas de Puigdemont o del líder d’ERC, Oriol Junqueras.

Junts, per la seua part, no va voler pronunciar-se sobre el pas de Sánchez i des de la direcció del partit no veien “creïble” el canvi d’actitud del mandatari espanyol. La líder de la formació al Congrés, Míriam Nogueras, té previst comparèixer avui per presentar la resposta oficial de Junts, segons va avançar el seu portaveu al Parlament, Salvador Vergés. Tanmateix, el portaveu de Junts al Senat, Eduard Pujol, ja va advertir ahir que els de Puigdemont són més de “mantenir la posició” que d’“esprints a última hora”.

Relació amb Ábalos

Sobre les declaracions i l’ingrés en presó preventiva de l’exministre José Luis Ábalos, Pedro Sánchez va afirmar que no acceptarà “mentides” ni “xantatges”. El secretari general del PSOE va negar haver-se reunit el 2018 amb el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, per pactar la moció de censura contra Mariano Rajoy, i va anunciar que no acudirà als jutjats per no entrar en una “espiral de querelles”. A més, va definir Ábalos com “un gran desconegut” per a ell al no tenir “constància dels seus comportaments personals”.

Al ser preguntat sobre si deixarà el lloc si ell mateix arriba a ser imputat, Sánchez va afirmar que no pot parlar sobre “hipòtesis”, encara que va garantir que el PSOE no s’ha finançat il·legalment.

En un altre ordre de coses, el president del Govern central va confiar que el català aconsegueixi l’oficialitat a la Unió Europea “al llarg de la legislatura”, malgrat que va evitar donar una data concreta.

El Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret llei amb alguns dels compromisos pendents assolits amb Junts. Entre les mesures aprovades s’inclou l’ampliació en un any del termini per a l’entrada en vigor del sistema Verifactu, que promou la digitalització dels processos de facturació a les empreses.

Així, des de l’1 de gener del 2027 s’exigirà complir-lo a professionals i empreses que tributen l’impost de societats, i es mantindrà un termini més llarg per a la resta d’empreses i autònoms que utilitzin sistemes informàtics de facturació. En el seu cas, l’obligatorietat començarà l’1 de juliol del 2027. El president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms, Lorenzo Amor, va afirmar que el sector “no estava preparat” per al canvi i que la seua proximitat estava generant “malestar”.

Així mateix, el Consell de Ministres també va donar llum verda a les pujades salarials a funcionaris del 2,5% per al 2025 i de l’1,5% per al 2026, any en què podria incrementar-se un altre 0,5% en funció de l’evolució de la inflació. Uns 3,5 milions d’empleats públics es veurien beneficiats d’aquestes mesures, que hauran de passar per votació al Congrés la propera setmana.

Mateixos objectius de dèficit

D’altra banda, el Govern central –que manté la seua intenció de presentar els Pressupostos Generals de l’Estat l’any vinent– va aprovar per segona vegada la senda d’estabilitat per al període 2026-2028, amb els mateixos objectius que van ser rebutjats al Congrés la setmana passada. El dèficit se situaria en el 2,1% del PIB l’any que ve, en l’1,8% el 2027 i en l’1,6% el 2028.

Equilibri pressupostari

En cas que el Congrés rebutgés la senda de nou, entrarien en vigor els objectius de dèficit inclosos en el pla fiscal estructural, que són els mateixos a nivell global però que obliguen les autonomies a tancar en equilibri pressupostari (dèficit zero) en lloc d’una dècima de desequilibri.

Madrid seria la regió que perdria més marge de despesa entre el 2026 i el 2028, d’uns 1.088 milions, mentre que a Catalunya seria d’1.038,7 milions.

F

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar ahir el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, de ser el “president menys creïble i més envoltat de corrupció” de tota la democràcia. Segons el dirigent popular, esgotar la legislatura “no depèn” de Sánchez, al qual va retreure la seua “hipocresia” per les declaracions de l’exministre José Luis Ábalos. “Tot el que ha negat s’ha convertit en veritat judicial”, va assenyalar. Per la seua part, el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va qualificar com “un error” les “bones paraules” de Sánchez cap a Junts i va apuntar que la ruptura dels de Puigdemont es deu a “interessos empresarials i ideològics”.

Paral·lelament, la portaveu de Sumar, Verónica Barbero, va descartar finançament il·legal en el PSOE, una “línia roja” per convocar eleccions, i va considerar que el cas Koldo és “una qüestió de tres o quatre pocavergonyes” que no afecta el Govern central.