La UE acorda un préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna finançat amb deute comú

Els líders de la Unió Europea (UE) van acordar aquest divendres finançar Ucraïna amb 90.000 milions d’euros el 2026 i 2027 a través de l’emissió de deute a càrrec del pressupost comunitari, deixant de banda de moment el pla inicial de basar-se per a això en els actius russos immobilitzats per les sancions. "Tenim un acord. S’aprova la decisió de proporcionar 90.000 milions d’euros d’ajuda a Ucraïna per a 2026-2027. Ens vam comprometre i complim", va anunciar el president del Consell Europeu, António Costa, al terme d’una cimera de caps d’Estat i de Govern comunitaris.

Malgrat que l’objectiu principal era tirar endavant aquest préstec utilitzant l’efectiu que generen els actius russos immobilitzats que van vencent, com havia privilegiat la Comissió Europea, els líders finalment es van decantar per recórrer a l’emissió de deute comú davant de les objeccions fonamentalment de Bèlgica, on s’allotja la majoria d’aquests actius, per valor de fins 185.000 milions d’euros. En una roda de premsa, el polític portuguès va dir que de forma urgent concediran "un préstec recolzat pel pressupost de la Unió Europea", la qual "es reserva el dret d’utilitzar els actius immobilitzats per reemborsar aquest préstec". En qualsevol cas, els líders van encarregar a la Comissió Europea que continuï treballant en un "préstec de reparació" per a Kíiv "basat en els actius immobilitzats russos". "Per a mi, el préstec de reparacions no era una bona idea. (...) Em van demanar que, si us plau, fes un esforç per aconseguir-ho. Així que vaig negociar el text amb la Comissió perquè fos possible. Quan expliquem el text, van sorgir tantes preguntes que vaig dir: 'Els hi vaig dir'", va explicar en una roda de premsa el primer ministre belga, Bart De Wever, que venia alertant dels riscos de basar-se en els actius russos.

El canceller alemany, Friedrich Merz, va precisar en una roda de premsa després de la reunió que la UE concedirà un préstec a Kíiv que procedirà "del mercat de capitals". "Canviar la seqüència del procés facilita tot", va reconèixer, després de no haver-se mostrat procliu a l’emissió de deute a càrrec del pressupost comunitari i haver estat el principal defensor d’utilitzar els actius russos immobilitzats per les sancions. Merz va explicar que, en qualsevol cas, els actius russos congelats romandran bloquejats fins que Rússia hagi pagat reparacions a Ucraïna per la invasió. "Ucraïna només haurà de tornar el préstec després que Rússia hagi pagat les reparacions. I el deixem molt clar: si Rússia no paga les reparacions, utilitzarem, de conformitat amb el Dret internacional, els actius russos immobilitzats per tornar el préstec," va agregar.

Merz, que va parlar de "cooperació reforçada" de 24 països per referir-se a l’acord d’avui, va afirmar que podran "recórrer a instruments europeus provats i contrastats i donar suport a Ucraïna immediatament, sense més demores." Va indicar que la fórmula per la qual van optar permet mantenir-se al marge, com havien sol·licitat, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca, que no veuran afectades les seues obligacions financeres en aquest préstec. El president francès, Emmanuel Macron, va dir en una roda de premsa que aquesta és la solució que es va considerar "més realista i la més viable" per garantir que Ucraïna disposi, a partir de 2026, dels mitjans que necessita per finançar el seu esforç.

"Hem vetllat per introduir una preferència europea sòlida per a la nostra indústria de defensa i per a la d’Ucraïna.

Paral·lelament, es va convidar al Consell a prosseguir els treballs tècnics sobre l’opció d’un préstec de reparació que estaria finançat pels ingressos de tresoreria procedents dels actius sobirans russos congelats", va assenyalar.

Els 90.000 milions d’euros que proporcionarà la UE cobriran gairebé dos terços dels 136.000 milions que necessitarà Ucraïna en suport militar i financer entre 2026 i 2027, segons càlculs del Fons Monetari Internacional. La resta l’haurien de proporcionar altres socis internacionals.