Zelenski s’obre a retirar les tropes del Donbàs a canvi de garanties

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha presentat de forma detallada els 20 punts del pla de pau elaborat per Kíiv i Washington. El mandatari va confirmar dimarts que els emissaris de la Casa Blanca ja han traslladat el pla a l’enviat del Kremlin i espera contactes entre els EUA i Rússia en les pròximes hores.

En el text de la proposta, entregat a periodistes ucraïnesos, Zelenski mostra de nou la seua disposició a arribar a un acord al Donbàs i obre la porta a retirar les seues tropes, amb la condició que Rússia faci el mateix. Kíiv prioritza la possibilitat de congelar l’actual línia del front, encara que l’opció més probable és la creació de “zones econòmiques lliures” a Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia. Ucraïna, l’Exèrcit de la qual encara controla diverses zones del Donbàs, només estudiaria aquest escenari si rep les garanties de seguretat suficients, i també demana la desmilitarització de la Península de Kerch, l’extrem oriental de la Crimea ocupada per Rússia el 2014, perquè Ucraïna pugui utilitzar el riu Dniéper i el mar Negre “amb finalitats comercials”.

La zona econòmica especial estaria administrada per Ucraïna i hi hauria forces internacionals per garantir que no entrin “ni homenets verds ni personal militar rus disfressat de civils”, va advertir Zelenski, que va remarcar que la retirada de tropes ucraïneses només podria ser legitimada per un referèndum.

El pacte d’agressió entre Rússia i Ucraïna, a més, estaria supervisat per un mecanisme de monitoratge i les garanties de seguretat contemplen un Exèrcit ucraïnès amb 800.000 efectius i acords amb els EUA i altres aliats, que es comprometrien a proporcionar una defensa equivalent a l’Article 5 de l’OTAN. Sobre l’entrada de Kíiv a l’Aliança, el pla no contempla aquesta ambició, malgrat que Zelenski va afirmar que no renunciarà a una possible entrada –poc realista ara per ara–.

Per una altra banda, el president ucraïnès va assegurar que el país podria portar a terme unes eleccions “de forma simultània” amb un referèndum sobre l’acord de pau. Els últims comicis van ser el 2019 i no s’han repetit per culpa de la guerra.

M

Dos policies i un civil van morir dimecres a causa d’un atac amb bomba contra un vehicle de la patrulla de trànsit al sud de Moscou, dos dies després d’un atemptat –a prop de la mateixa zona d’aquest atac– contra un general de l’Exèrcit rus. Les autoritats van explicar que els agents estaven a punt de detenir un sospitós al costat d’un cotxe de la Policia de la capital russa quan es va activar un artefacte explosiu, que també va deixar dos ferits greus.

Els policies havien combatut a Ucraïna i torturat presoners de guerra, segons els serveis d’intel·ligència ucraïnesos, que atribueixen l’atac a un ciutadà rus contrari al Kremlin.