Trump i el nou ordre mundial

Dimarts es compleix un any des que Donald Trump va tornar a la Casa Blanca, un temps en el qual ha transformat i endurit la política exterior nord-americana i ha fet saltar pels aires l’ordre internacional del qual els EUA van ser arquitectes. Va començar amb moviments un pèl anecdòtics, com canviar el nom del golf de Panamà pel d’Amèrica en els mapes dels EUA, per anar a poc a poc prement les rosques a països tant amics com enemics.

La captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, fa un parell de setmanes, ha suposat una impactant prova de força i l’exemple més clar del nou tipus ordre mundial a què aspiren el republicà i el seu gabinet.

Des de la guerra comercial que va llançar contra els seus socis al seu suport desigual envers Kíiv a la Guerra d’Ucraïna, Trump va deixar clar en els primers mesos del seu segon Govern que la diplomàcia nord-americana havia virat, fins i tot si se la compara amb la del seu primer mandat, cap a terrenys inexplorats.

Entremig, es van succeir insolències de diferent calibre, des d’afirmacions sobre l’annexió de Groenlàndia o la possibilitat de realitzar atacs militars sobre el narco en territori mexicà.

A l’estiu passat, Washington va portar a terme un atac quirúrgic contra el programa nuclear iranià i va iniciar un desplegament naval inèdit al Carib –que ha inclòs l’execució sumària de més d’un centenar de suposats narcotraficants en alta mar– amb l’objectiu de pressionar Maduro.

La campanya contra l’ara expresident veneçolà va anar pujant de to, igual que les amenaces que Trump va anar llançant també sobre el cap d’Estat colombià, Gustavo Petro.

Però fins a aquell moment tot semblava desenvolupar-se més o menys sobre la dinàmica de l’acrònim TAC (sigles en anglès de “Trump sempre s’acovardeix”) que es va encunyar aquest any a Wall Street.

I llavors va arribar l’assalt sobre Caracas i l’espectacular detenció de Maduro per portar-lo davant de la justícia nord-americana per suposat narcoterrorisme.

El mateix 3 de gener, Trump va assegurar al món que el seu país governaria Veneçuela fins que es completi una transició, mentre diferents membres de la seua Administració van subratllar que Washington no permetrà que les Amèriques es converteixin en un refugi segur per a narcotraficants, “règims hostils” o potències externes.

Un mes abans de capturar Maduro, la Casa Blanca havia publicat la seua Estratègia de Seguretat Nacional, dissipant qualsevol dubte sobre la seua nova concepció del món.

El document, a banda de retratar a la Unió Europea com un soci problemàtic i esbossar un pla d’ingerència que eviti que la “vella civilització” europea desaparegui víctima de la immigració, insta a ressuscitar la “doctrina Monroe”, que a començaments del segle XX va concebre que el continent americà en la seua totalitat havia de quedar sota la influència dels EUA.

Les paraules d’assessors de Trump –com Steve Miller, que va assegurar que ningú “lluitarà militarment contra els EUA per Groenlàndia”–, que apunten a una política de fets consumats quan es tracta d’assumir el control de l’illa que depèn de Dinamarca, va en aquesta direcció. Per al 2026, els experts coincideixen a assenyalar la imprevisibilitat de Trump, que oscil·la entre construir un saló de ball a la Casa Blanca i lliurar guerres no declarades.

Manifestacions

Els EUA anuncien aranzels als qui li plantin cara

Donald Trump va anunciar ahir que imposarà un aranzel del 10 per cent a tots els productes de vuit països europeus que han enviat tropes a Groenlàndia a partir del primer de febrer com a mesura de pressió perquè donin suport als seus plans d’annexionar l’illa.A la plataforma Truth Social, Trump va afirmar que apujarà els aranzels fins un 25% al juny i que es mantindran en vigor fins que es tanquin un acord “per a la compra total i plena de Groenlàndia” per part de Washington. En concret, va amenaçar de gravar les importacions de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, Regne Unit, Països Baixos i Finlàndia, que s’han oposat al seu desig de prendre l’illa i han enviat tropes per reforçar la presència militar al territori davant de les amenaces de Washington. Trump va indicar, en aquest sentit, que està disposat a “negociar immediatament” amb els països, als quals va acusar d’estar “posant en risc” tot el que “Washington ha fet per ells”.Milers de persones es van manifestar a Nuuk, la capital de Groenlàndia, per denunciar els intents de Trump d’adquirir el territori, o annexionar-lo per força, en una de les protestes més multitudinàries que ha viscut en la seua història. Paral·lelament, milers de danesos van recórrer Copenhaguen al crit de “Groenlàndia no està en venda”.

Tony Blair estarà a la Junta Executiva de Gaza

Els EUA van anunciar que una Junta Executiva supervisarà el nou Govern de Gaza i estarà formada, entre altres, per l’exprimer ministre britànic Tony Blair; el secretari d’Estat, Marco Rubio; l’emissari de la Casa Blanca, Steve Witkoff; i el gendre de Donald Trump. Cada membre assumirà carteres concretes, entre les quals s’inclouen l’“enfortiment de la capacitat de governança, les relacions regionals i la reconstrucció”.

El governador de Minnesota, investigat

El departament de Justícia dels EUA ha obert una investigació a funcionaris de l’estat de Minnesota, entre els quals es troben el governador, Tim Walz, i l’alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, per obstrucció a les operacions dels agents del Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE). D’altra banda, una jutge de Minnesota ha emès una ordre prohibint la detenció i l’ús de gasos lacrimògens contra manifestants pacífics.

Teheran culpa de les matances la Casa Blanca

El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, va responsabilitzar el president nord-americà, Donald Trump, de les milers de víctimes i els danys soferts en les protestes que han sacsejat la república Islàmica en les últimes setmanes. Per la seua part, Trump va afirmar que “és hora de buscar un nou govern” per a l’Iran i va assenyalar en particular Ali Khamenei, per ser un “malalt” que mata manifestants.