Trump constitueix la Junta de Pau per a Gaza acompanyat per una vintena de governants

El president dels EUA, Donald Trump, va llançar ahir a Davos (Suïssa) la seua Junta de Pau, en una cerimònia en la qual va estar acompanyat per una vintena de caps d’Estat i de Govern, entre els quals els presidents de l’Argentina i el Paraguai i el primer ministre hongarès. “El món és més ric, segur i pacífic” que fa un any, just quan ell va assumir el seu segon mandat, va presumir Trump, que va enumerar una llista de conflictes que va assegurar que han acabat gràcies a la seua intervenció i es va vanagloriar que “cap govern en la història no ha aconseguit un canvi tan radical en 12 mesos”.

Trump va firmar l’acta de constitució de l’organisme, concebut inicialment per supervisar el seu pla de pau per a Gaza i que ara vol ampliar a altres conflictes globals, en un acte celebrat a l’auditori principal del Centre de Congressos de la població alpina. Els governants que s’han unit a la iniciativa, que van ocupar seients disposats sobre l’escenari al voltant de Trump, van firmar també l’acta de constitució abans que el mandatari dels EUA, per a la qual cosa van anar atansant-se a una taula situada a un costat de l’escenari.

El mandatari va tornar a criticar l’ONU, de la qual va dir que tenia un “tremend potencial” que no utilitza, i va assegurar que la combinació entre les Nacions Unides i la seua Junta produirà “una cosa única al món”. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va afirmar que la Junta de Pau de Trump és, ara per ara, “amorfa”, i va subratllar que li dona suport “estrictament” per a la seua tasca a la Franja.

Entre els assistents a l’acte hi va haver alguns dels integrants de la junta directiva del nou organisme, com l’exprimer ministre britànic Tony Blair; el secretari d’Estat, Marco Rubio; l’emissari de la Casa Blanca, Steve Witkoff; i Jared Kushner, gendre del president Donald Trump. A més, van participar en la cerimònia els presidents de l’Argentina, Javier Milei, i el Paraguai, Santiago Peña, així com el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, països tots ells que donen suport a la iniciativa. Fins ara, almenys 35 d’una cinquantena de caps d’Estat i de Govern han acceptat formar part de la junta de pau, segons va informar ahir la Casa Blanca, que no va facilitar una llista detallada.

Mentrestant, el president rus, Vladímir Putin, va proposar ahir al líder palestí, Mahmud Abbas, l’enviament de mil milions de dòlars en actius russos congelats als Estats Units per a la reconstrucció de la Franja de Gaza a través de la Junta de la Pau.

Els líders dels Vint-i-set van reivindicar ahir la importància de la unitat entre els estats membres de la UE al·legant que “té efectes” com la marxa enrere dels EUA en l’amenaça d’imposar aranzels per la seua posició davant de les seues aspiracions a Groenlàndia, i alhora van defensar la importància de cuidar les relacions amb la Casa Blanca fins i tot si el seu inquilí, Donald Trump, no ho posa fàcil.

El canceller alemany, Friedrich Merz, va agrair, en declaracions als mitjans abans d’acudir a la cimera del Consell Europeu extraordinària que es va celebrar per calibrar la resposta a Washington després de la crisi oberta per Groenlàndia, als EUA per haver fet marxa enrere als seus plans de prendre Groenlàndia per la força i d’imposar sancions a diversos països europeus, i va reivindicar que “la unitat i la determinació” entre els europeus “pot tenir efectes”. En la mateixa línia es va manifestar el president de França, Emmanuel Macron, que va celebrar el “retorn a la calma” després de la retirada dels aranzels, un gir que a ulls del mandatari gal demostra que quan la UE rep amenaces “es fa respectar”.

A la seua arribada a la cimera, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, va agrair “tot el suport” rebut per la UE. Hores abans, assenyalava que l’acord sobre Groenlàndia en el qual EUA treballa amb l’OTAN no discuteix la sobirania de Dinamarca sobre aquest territori autònom.

El president dels EUA demanda JPMorgan per excloure’l del banc

Donald Trump va demandar ahir per 5.000 milions de dòlars el banc més gran dels EUA, JPMorgan Chase, a l’acusar-lo d’“excloure’l dels seus serveis bancaris” després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021. “Malgrat que lamentem que el president Trump ens hagi demandat, creiem que la demanda no té mèrit. Respectem el dret del president Trump a demandar-nos i el nostre dret a defensar-nos, per a això estan els tribunals”, va indicar una portaveu del grup bancari. La demanda argumenta que JPMorgan Chase “va violar unilateralment, sense cap advertència o remei” els seus principis ètics per “tancar els comptes de banc” dels demandants, és a dir, Trump i les seues companyies. També acusa el banc de “discriminació política contra el president Trump, l’Organització Trump, les seues entitats afiliades, i/o la família Trump”, a més de no explicar per què va tancar els comptes.