Negociació a tres per buscar la pau

Les delegacions de Rússia, Ucraïna i els Estats Units van iniciar ahir a Abu Dhabi la primera ronda de negociacions –que seguirà demà– amb l’objectiu d’acabar amb la guerra entre Moscou i Kíiv, després de reunions en els últims dies entre els líders Donald Trump i Volodímir Zelenski i entre el president rus, Vladímir Putin, i l’enviat nord-americà, Steve Witkoff. El principal repte a la capital dels Emirats Àrabs Units rau a arribar a un consens, en especial, sobre el Donbàs, territori ucraïnès ocupat parcialment per l’Exèrcit rus.

La postura del Kremlin és inflexible i va posar com a “condició molt important” per aconseguir un acord de pau que les Forces Armades ucraïneses abandonin el Donbàs, segons el portaveu Dmitri Peskov. En la mateixa línia va parlar Iuri Uixakov, assessor de Putin, que va afirmar que no es podrà arribar a “una solució a llarg termini” a la guerra sense que Rússia es quedi amb gran part del Donbàs, com suggeria la fórmula acordada amb els EUA l’agost de 2025.

Mentrestant, Zelenski també va incidir en aquesta qüestió. “El tema del Donbàs és clau. Es debatrà i s’abordarà la modalitat”, va dir el mandatari, que ha tret de les negociacions el seu exmà dreta Andri Iermak, que va dimitir per un escàndol de corrupció.

Per la seua part, Trump no es va mostrar optimista per aconseguir avenços en les negociacions o arribar a un acord, però va al·legar que “si no ens reunim, no passarà res”. El president nord-americà va afirmar que Putin “farà concessions”, ja que “tothom està fent concessions per aconseguir una treva”. Trump també va parlar sobre el paper dels països europeus. “Europa formarà part d’això, n’ha de formar part”, va apuntar, després de les crítiques de Zelenski per la seua “inacció”.

“Unitat” davant de Trump

En relació amb la situació a Groenlàndia, els països de la Unió Europea van remarcar la “unitat” i “fermesa” davant la tensió amb els Estats Units. Després de la cimera celebrada a Brussel·les, els 27 van reafirmar el suport a Dinamarca i Groenlàndia, els “únics” que “poden decidir” sobre els seus propis assumptes, segons va dir el president del Consell Europeu, António Costa, que va valorar com a “positiu” l’anunci de Trump sobre la retirada de la seua amenaça aranzelària.

Així mateix, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el president grenlandès, Jens-Frederik Nielsen, van analitzar el preacord assolit entre els EUA i l’OTAN a Davos per reforçar la seguretat a l’illa i a l’Àrtic i van abordar la via diplomàtica conjunta que pretenen seguir.

Trump, per la seua part, va evitar donar detalls sobre el pacte amb l’Aliança Atlàntica. “Crec que a tots els agrada... Ja els ho contaré d’aquí a dos setmanes”, va manifestar.

L’Assemblea Nacional de Veneçuela va aprovar dijous la reforma parcial a la llei orgànica d’hidrocarburs que obre l’explotació petrolera al sector privat. Aquesta era una de les principals iniciatives de la presidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, enmig dels acords amb els Estats Units sobre el cru veneçolà.

La legislació va ser aprovada amb “majoria qualificada evident”, va indicar Jorge Rodríguez, president del Parlament i germà de Delcy. La mandatària va celebrar l’aprovació i va al·legar que pretén “enfortir la sobirania energètica i atreure inversions”. A més, va anunciar que es farà una consulta popular el 8 de març per triar projectes destinats a obrir l’economia. “Vostès tindran més recursos per a la seua gestió, que sé que els necessiten”, va afirmar Rodríguez, que va apuntar que els ingressos a Veneçuela augmentaran “en un 37%” el 2026.

Per la seua part, el president dels EUA, Donald Trump, va confirmar el trasllat de “més de 50 milions de barrils” de petroli veneçolà al seu país, i va assegurar que n’arribaran “molts més”. Trump va manifestar que això “farà guanyar molts diners Veneçuela” i abaratirà el preu del cru.

“Nosaltres hem abaixat els preus del petroli en molts casos a 2,30 dòlars el galó i, en nombrosos casos, per sota dels 2 dòlars”, va dir el cap de la Casa Blanca, que va destacar el “lideratge” de Delcy Rodríguez.

Sánchez rebutja participar en la Junta de Pau de la Franja de Gaza

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar ahir la decisió de no participar en la Junta de Pau per a la Franja de Gaza promoguda pel seu homòleg nord-americà, Donald Trump. Sánchez –que va afirmar que Espanya ha “triplicat” la inversió en Defensa– va justificar el rebuig “per coherència” a l’assenyalar que la iniciativa “està fora del marc de Nacions Unides” i “no ha inclòs l’Autoritat Palestina”. El mandatari espanyol, a més, va apuntar que la “coexistència pacífica” a la zona l’han de dirimir fonamentalment Israel i Palestina en un procés dialogat que implementi la solució dels dos Estats”.Així mateix, Trump va retirar la invitació al primer ministre canadenc, Mark Carney, per formar part de la Junta de Pau, sense especificar-ne els motius. Anteriorment, Carney havia defensat que el Canadà “no viu gràcies als EUA”.D’altra banda, dos operacions militars d’Israel a Cisjordània han deixat una víctima mortal –un home de 59 anys– i 14 detinguts.